La recuperació dels aiguamolls protegiria la franja litoral dels embats de la mar
Un expert del CSIC aposta perquè l'aigua torne a negar els terrenys que fa unes dècades es van ocupar amb cases o cultius.
Recuperar els aiguamolls del litoral mediterrani, ocupats artificialment el segle passat, per a amortir els embats de la mar. La restauració d'aquests ecosistemes permetria protegir la franja costanera en temporals com el que va batre la Comunitat. És la recomanació que ha llançat Francisco Comín, investigador de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), coincidint amb la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls aquest diumenge.
L'expert ha assenyalat que "recuperar part dels aiguamolls, que presten multitud de serveis, és una cosa molt beneficiosa". La iniciativa permetria que l'aigua tornara a inundar determinades zones litorals, ocupades actualment per elements artificials. "El terreny es va dessecar i es va ocupar artificialment amb cultius, ciment, baranes, fanals i segones residències" durant els setanta, huitanta i noranta del segle XX, "ara es torna a inundar sota 10 o 20 centímetres d'aigua".
Francisco Comín ha explicat que, encara que els aiguamolls són ecosistemes molt dinàmics i tenen una gran capacitat de resiliència, "si se sobrecarreguen amb alguna pressió, responen com ho han fet alguns d'ells", en referència a la inundació del delta de l'Ebre després del pas de la borrasca Gloria.
Aprofitar les inundacions
En opinió d'aquest expert de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), malgrat l'ocupació, les inundacions poden convertir-se en "una oportunitat per a recuperar ambients naturals com a marenys i zones inundades". Per això, l'aigua que nega els terrenys dels aiguamolls pot servir per a sepultar "els elements artificials" i que oferisquen "prestacions que ara no ens estan proporcionant".
A pesar que es tracta d'ecosistemes canviants, l'expert del CSIC indica que els aiguamolls costaners tenen les seues limitacions, "quasi sempre imposades per les activitats humanes". En aquest sentit ha apuntat que "la costa no es pot contemplar com una cosa que comença on acaba el passeig marítim", ja que "moltes d'aquestes infraestructures s'han construït sobre les dunes que alimentaven d'arena les platges i amortien els embats de la mar".
A la Comunitat Valenciana hi ha sis aiguamolls catalogats d'importància internacional: l'Albufera de València, el Fondo d'Elx-Crevillent, les Salines de Santa Pola, les Llacunes de la Mata a Torrevella, la Marjal de Pego-Oliva i el Prat de Cabanes-Torreblanca.
