Més referents i menys estigma: el que la victòria d’Espanya fa per trencar els rols de gènere

L’esclafit d’il·lusió col·lectiva que hi va haver amb el xiulit de la col·legiada que sentenciava la victòria de la selecció espanyola en el Mundial ha generat una ona expansiva que va molt més enllà de la fita esportiva. A les campiones del món, com les valencianes Ivana Andrés i Enith Salón, se les reconeix pel seu nom i cognom per cada racó d’Espanya, i això, per nimi que puga semblar , ja suposa una victòria social en si mateixa. 

"Una de les coses que més m’ha agradat és que un xiquet portava la samarreta amb el nom de Carmona", destaca Paqui Méndez, presidenta de l’Associació per la Coeducació. Per a Méndez, la conquista del Mundial per part de les espanyoles, i el que això suposa en termes de visibilitat i possibilitat de tindre referents femenins dins del futbol, fa d’aquest passat diumenge "un dia històric".  

El focus mediàtic aconseguit amb l’esforç de les jugadores serveix també per a evidenciar el que encara queda per fer. Nuria Sánchez, Mulán, exjugadora del València CF i actual defensa de la Reial Societat, forma part de la generació de futbolistes que han guanyat la cobdiciada estrela, i reconeix que el camí sempre ha sigut més pedregós per a elles que per a ells. "Al final el que et trobaves és que el nivell de repercussió era molt inferior, les instal·lacions no eren les idònies, pensen que eres inferior a un home, que no tens les mateixes característiques", explica Mulan.

En aquest sentit, Núria recorda una de les principals reivindicacions de les futbolistes a Espanya i en altres parts del món: la de poder ser reconegudes com a professionals i rebre uns salaris justos. Encara que durant els darrers anys les condicions han anat millorant progressivament per a elles, el desequilibri econòmic en cites esportives com un Mundial poden arribar a més de 100.000 euros a favor dels jugadors del masculí. 

Tu pots, encara que la societat, els companys o la família et diguen que no. Elles juguen a futbol, i saben jugar a futbol Agustín Zaragoza - Agent d’Igualtat

La infrarepresentació, la falta de referents o d’un tracte igualitari per part de la indústria que envolta aquest esport també dificulta que els xiquets i xiquetes valoren el futbol femení. Agustín Zaragoza, agent d’Igualtat reflexiona sobre aquest fet: "Em trobe moltes vegades en les aules que em diuen els xics: 'el futbol no pot ser igual el de xics que el de xiques'". Per a Zaragoza, partits com el d’aquest diumenge demostren que res d’això és cert i deixen un missatge clar per a les més joves: "Tu pots, encara que la societat, els companys o la família et diguen que no. Elles juguen a futbol, i saben jugar a futbol."