El regadiu històric de l'horta de València, reconegut patrimoni agrícola mundial per la FAO
L’organització ha valorat la riquesa de la seua producció agrícola i les estructures hidràuliques tradicionals
El regadiu històric de l'horta de València ha rebut aquest dilluns la certificació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (més coneguda com a FAO) com a patrimoni agrícola mundial per la riquesa de la seua producció i les seues estructures hidràuliques tradicionals. La certificació també reconeix els valors mediambientals, la referència paisatgística integrada per camps de cultius i canals d'aigua amb la importància de l'Albufera a l'enclavament, o el mestissatge particular entre els vincles rurals i urbans que, diuen, el fa únic.
La consellera d'Agricultura, Isaura Navarro, ha rebut el distintiu aquest dilluns a la seu de la FAO, a Roma, que ja va anunciar el reconeixement el 2019, però que no havia sigut entregat fins a aquest any a causa de les circumstàncies derivades de la pandèmia de la covid-19. Agricultura, en aquest sentit, ha remarcat que l'horta de València té una idiosincràsia d’agrobiodiversitat extraordinària que la fa única, amb un sistema de gestió de l'aigua i estructures de regadiu tradicionals d'arrels i herència àrab. L'entorn també contempla un ecosistema divers amb platges, dunes, boscos, aiguamolls i arrossars que alberguen una gran biodiversitat de plantes, ocells i peixos, moltes espècies de les quals són autòctones, endèmiques i compten amb un alt grau de protecció i conservació.
La xarxa de reg que s'estén per l'àrea agrícola periurbana de la ciutat de València i de desenes de municipis al voltant, la integració al parc natural de l'Albufera, la implicació de la pesca artesanal, la seguretat alimentària, la producció de proximitat i el patrimoni paisatgístic són alguns dels requisits que la FAO ha valorat.
Un sistema agrícola històric
L'horta de València és un sistema agrícola històric secundat per dues condicions estructurals: disponibilitat d'aigua i fertilitat del sòl. El 80% de tota l'àrea cultivada es dedica a cultius de fruites i hortalisses fresques, i els productes obtinguts es destinen tant a l'autoconsum de les famílies com la comercialització en els mercats locals i municipals.
Entre la varietat de productes, els cultius principals estan representats per tarongers i mandarines, carxofes, cebes, creïlles i caquis, seguits d'un altre tipus de productes d'hort com carabassetes, coliflors, carabasses i magranes.
L'eficiència del sistema de reg tradicional, àmpliament estés per la zona, ha permés el desenvolupament de tècniques agrícoles sostenibles que són la base del sistema de l'horta. La construcció de la xarxa de séquies ha assegurat el subministrament d'aigua dels camps i assentaments de població, perquè siga possible el cultiu d'arbres fruiters, horts, arrossars i altres cultius.
Reconeixement a les oliveres mil·lenàries
La FAO també ha atorgat la seua certificació als cultius d’olives mil·lenàries de l’entorn del riu Sènia, que es reparteixen entre les províncies de Tarragona, Terol i Castelló, on hi ha catalogades unes 7.000 oliveres mil·lenàries.
Concretament, formen part de la Mancomunitat de la Taula del Sènia els municipis de Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Herbers, la Jana, Morella, la Pobla de Benifassà, Rossell, San Rafel del Río, Sant Jordi, Traiguera, Vallibona i Vinaròs.
