Regants calculen que la DANA va deixar més de 70.000 hectàrees inundades i més de 250 milions d’euros en danys
Només el 10% dels regants tenen assegurades les conduccions i les basses contra danys propis
La Federació Nacional de Comunitats de Regants (Fenacore) ha estimat que la DANA de finals d’octubre va deixar més de 70.000 hectàrees inundades, principalment a la Comunitat Valenciana, Andalusia i Castella-la Manxa. A més, han indicat que les riuades van provocar més de 250 milions d’euros en danys a infraestructures de regadiu.
En el primer informe que quantifica els efectes de la DANA en el regadiu, presentat este dimecres, l’organització ha detallat que s’han perdut collites d’horta, vinyes, caquis, cítrics, entre altres, a més d’arbratge que tardarà entre cinc i deu anys a tornar a produir. També han indicat que s’han inundat cases de guarda, centres de control, instal·lacions elèctriques, automòbils, capçals i hidrants de les parcel·les, i han lamentat la ruptura de séquies.
Fenacore ha conclòs que, segons les dades recollides per EPG Salinas a partir de l’anàlisi dels danys en 36 comunitats de regants, només el 10% tenen assegurades les conduccions i les basses contra danys propis. Enfront d’això, els danys en algunes comunitats ascendeixen al 80% del valor de les infraestructures.
Encara que l’organització ha valorat els 444,5 milions que el govern ha aprovat en ajudes al sector agrari, ha demanat que siguen "àgils i directes". Alhora, ha sol·licitat que s’amplien les zones declarades com a catastròfiques i que s’aprove una exempció transitòria de tarifes i cànons per a totes elles.
Així mateix, ha reclamat que s’eximisca del pagament de la potència elèctrica contractada als agricultors afectats i que es revisen les taxes de cobertura de les séquies per a impulsar l’assegurança "a tot risc" i prevenir davant d'este tipus de catàstrofes. Igualment, la federació ha recomanat aprofitar la reforma del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per a crear una partida pressupostària de 2.000 milions d’euros procedents dels fons europeus amb els quals reforçar les ajudes al camp.
En este sentit, també ha demanat destinar els 2.500 milions d’euros pressupostats en l’Estratègia Nacional de Restauració de Rius per a demolir preses a l’execució de noves obres hidràuliques en els plans hidrològics. Paral·lelament, ha insistit a concretar les indemnitzacions per danys que corresponen a l’Administració central, comunitats autònomes i asseguradores.
Construir 27 preses
En el Pla d’Acció davant de DANA, Fenacore ha indicat que un 29,2% de les infraestructures hidràuliques d’interés general aprovades en els diferents plans de conca no s’han construït, tot i que comptaven amb els informes preceptius, i ha demanat construir les 27 aprovades en els anteriors plans hidrològics.
Segons les xifres que manegen, el "forat" en la inversió en obres de regulació dels anteriors plans hidrològics ascendeix fins als 3.000 milions d’euros, "la qual cosa agreuja el risc que suposen els fenòmens climàtics més extrems".
Entre les actuacions prioritàries per a mitigar les conseqüències de futures DANA, els regants han destacat la neteja de llits, que implicaria eliminar obstruccions, sediments acumulats i vegetació excessiva capaç d’alterar el flux natural de l’aigua o augmentar el risc de desbordaments.
A més, han remarcat la importància de l’encauament de rius i barrancs per a modificar el llit natural i així poder controlar i dirigir el flux de l’aigua. En este punt, han aconsellat no construir ni rehabilitar vivendes danyades en zones inundables.
Finalment, Fenacore ha manifestat la seua preocupació pel fet que en el nou cicle de planificació hidrològica "continue primant l’ecologisme i la biodiversitat, la restitució dels rius al seu règim natural, sense avaluar els efectes".
En este marc, ha demanat tant a la nova Comissió Europea com als ministeris amb competències en aigua i medi ambient que eviten els corrents ecologistes més radicals i impulsen mesures per a harmonitzar la sostenibilitat mediambiental amb la seguretat i el benestar social i econòmic. A parer seu, només així es podran mitigar les conseqüències climàtiques més adverses, com les sequeres i inundacions provocades per la DANA.