Per què els renyons femenins són més resistents que els masculins?

Els renyons femenins són més resistens que els masculins a malalties i lesions. Això ja se sabia, però ara un estudi experimental de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) ha revelat el perquè: la clau està en la testosterona. La reducció del seu nivell pot contribuir a millorar les malalties renals.

La investigació, que han fet amb ratolins científics de l'Escola de Medicina Keck de la USC, ha estat publicada aquest dimarts en la revista Developmental Cell. Com que els renyons femenins són més forts, els investigadors van voler veure quan i de quina manera es "feminitza" o "masculinitza" l'activitat genètica d'aquests òrgans.

Els científics van identificar més de mil gens amb diferents nivells d'activitat en els renyons de ratolins mascles i femelles. Aquests gens eren especialment diferents en una unitat de filtració del renyó que s'ocupa de reabsorbir nutrients com la glucosa o els aminoàcids. Les diferències de capacitat entre un sexe i l'altre van aparéixer quan els ratolins van entrar en la pubertat i van accentuar-se quan van arribar a la maduresa sexual.

Per què passava això? Els investigadors van fer servir dues estratègies per a entendre-ho. D'una banda, van castrar els ratolins mascles abans de la pubertat per a reduir-los el nivell natural de testosterona. Per l'altre, van eliminar els sensors cel·lulars coneguts com a receptors d'andrògens que responen a les hormones sexuals masculines. Al mateix temps, van sotmetre altres ratolins mascles a tres mesos de restricció calòrica, una forma indirecta de reduir la testosterona.

La conclusió assolida és que la reducció de la testosterona, d'una manera o una altra, ajuda a la recuperació de certs tipus de lesions renals en ratolins. Per a comprovar si aquests mateixos gens estan implicats en les diferències renals relacionades amb el sexe en éssers humans, els científics van analitzar un nombre limitat de renyons i biòpsies d'homes i dones donants.

Respecte als gens que es diferenciaven en l'activitat segons el sexe, van advertir un modest solapament dels gens humans amb els dels ratolins. Els científics també van fer experiments similars amb el fetge de ratolins, un altre òrgan que presenta diferències vinculades al sexe. No obstant això, van veure que aquestes diferències van sorgir de manera independent durant l'evolució.