"No som capaços d'aprendre de la història, no la mirem amb prou cautela"

Fa ara huitanta anys un grup d'oficials alemanys va portar a terme una operació secreta que podria haver canviat el curs de la història. El denominat pla Valquíria, que finalment va fracassar, pretenia acabar amb la vida del dictador Adolf Hitler, prendre el control d'Alemanya i posar fi a la Segona Guerra Mundial. Els protagonistes d'aquella fita que es va dur a terme el 20 de juliol del 1944 ja han mort, però continuen vius alguns dels seus descendents. À Punt NTC ha entrevistat Helmtrud von Hagen, resident des de fa mig segle a l'Alfàs del Pi (Marina Baixa) i filla d'un dels protagonistes d'aquell episodi, abans que viatge a Alemanya per a participar en l'homenatge que el país farà a son pare i els seus companys.

"Mon pare va anar a assemblees i mítings electorals nazis, per a veure com eren i què deien", relata Helmtrud von Hagen, mentre recorda que son pare va ser testimoni directe de l'auge del nacionalsocialisme durant la primera meitat del segle XX. "Va veure que no es podia confiar en ells i va decidir que mai s'uniria al partit", continua.

Gestant l'operació Valquíria

El 1939, quan l'exèrcit alemany va entrar a Polònia i va començar la Segona Guerra Mundial, Von Hagen va ser cridat a files com a tinent de reserva. Però convençut que no hi havia manera de guanyar la contesa i que les principals ciutats serien bombardejades, va traslladar la família —la dona i els dos fills, Albrecht, de sis anys, i Helmtrud, de quatre— a casa dels seus pares, uns terratinents de Pomerània, una regió ubicada 300 quilòmetres a l'est de Berlín.

El 1941 va ser destinat al front rus, on va començar a conéixer militars que estaven conspirant contra Hitler. "Hi havia molts opositors, però van necessitar molts anys per a organitzar-se, perquè havien de treballar en la clandestinitat per a no ser detectats per la Gestapo", explica von Hagen. "El militar obeeix, per això van ser els últims que es van atrevir a cometre l'atemptat, però ja hi havia hagut molts intents abans", explica.

Dos anys més tard, enviaren Albrecht von Hagen a Àfrica, on coincidiria amb el tinent coronel Claus Stauffenberg, la ment darrere del pla Valquíria. El militar el convenç per a participar activament en el complot per a acabar amb Hitler i von Hagen reprén un antic càrrec al Cau del Llop, caserna principal de Hitler. Allà obté ordes d'anar a Minsk i arreplegar els explosius que havien d'esborrar el Führer del mapa.

Però el pla, que s'executa el 20 de juliol del 1944, no ix com estava planejat, i encara que en l'explosió de l'artefacte moren quatre càrrecs del règim nazi, l'objectiu principal, Hitler, aconsegueix sobreviure. Claus Stauffenberg es trasllada a Berlín per a prosseguir amb el colp d'estat, pensant que el Führer ha mort, però una vegada hi arriba, descobreix la realitat i l'arresten, juntament amb la resta de conspiradors. També detenen von Hagen, que seria processat en un juí sumari el 7 d'agost i executat l'endemà.

Les conseqüències de l'atemptat fallit

Les represàlies després de l'atemptat fallit contra el dirigent nazi no es van fer esperar. Uns dies després, la Gestapo va arrestar la mare i els avis de Helmtrud, mentre que a ella i el germà els van segrestar i traslladar a una llar de menors.

"Ens ho van confiscar tot, excepte una egua i un acordió", recorda von Hagen. Afortunadament, mare i fills es van poder tornar a reunir uns mesos després, però ella els va haver d'explicar què li havia passat al seu pare després de l'operació Valquíria. "Mai havia sentit parlar de la mort i no sabia ben bé què era, però el meu germà sí que va quedar més afectat", recorda.

Von Hagen també posa en valor el paper de la seua mare, que durant els últims compassos de la guerra i la postguerra va aconseguir tirar avant la família. "Gràcies a la valentia de ma mare, la sensatesa, el respecte a l'altre, la grandesa, l'optimisme, la humilitat i la confiança en Déu, i gràcies a molts àngels de la guarda, vam sobreviure aquells temps obscurs", manifesta.

Xarrades escolars per a posar cara a la història

Huitanta anys després, Von Hagen continua oferint xarrades als instituts i centres educatius per a contar la història de la seua família. El passat maig va fer una xarrada amb l'alumnat de l'IES L'Arabí de l'Alfàs del Pi, amb l'objectiu de generar un debat sobre la guerra i de les conseqüències que té en la població. "És una xarrada que ajuda moltíssim l'alumnat, sobretot per a no quedar-se en la macrohistòria, sinó més en la història social, la història de les persones, que al final és el que s'ha d'estudiar", explica Paco Baeza, historiador i professor.

Recorda als alumnes que aquells anys es van viure uns esdeveniments amb els quals Von Hagen pot trobar moltes similituds en l'actualitat. "És una llàstima perquè no som capaços d'aprendre de la història, perquè no la mirem amb prou cautela", comenta Von Hagen. "La política de masses va sorgir en aquell moment i el que estem vivint ara és una prolongació; la ideologització de la societat moltes vegades fa molt de mal a la societat mateixa", conclou Baeza.