Restauren el Crist de la Vida, única imatge de la Comunitat Valenciana realitzada amb canya de dacsa

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), organisme dependent de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, ha presentat a Crevillent (Baix Vinalopó) la restauració de la imatge del Crist de la Vida de la parròquia de Nostra Senyora de Betlem, única peça coneguda en tota la Comunitat Valenciana realitzada amb canya de dacsa. L'acte de presentació s'ha dut a terme en la mateixa parròquia i ha comptat amb la presència de la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; el bisbe de la Diòcesi d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla; l'alcaldessa de Crevillent, Lourdes Aznar Miralles i el rector de la parròquia, Joaquín Carlos, segons un comunicat de la Generalitat.

Tébar ha destacat la “rellevància singular d'esta peça única, una joia del patrimoni cultural de tots els valencians, realitzada amb una tècnica poc habitual en esta zona geogràfica, que era pràcticament desconeguda fins a la data i que ara, gràcies a la intervenció del IVCR+i, s'ha aconseguit recuperar”. L'escultura és una peça de grandària natural que data de finals del segle XVI o principis del XVII. És d'origen novohispà, procedent de Nova Espanya, actual zona del sud de Mèxic. La canya de dacsa és un material inusual a Europa, però no en la zona novohispana, on els indígenes es van dedicar a la confecció d'imatges religioses cristianes amb els materials amb què realitzaven els seus ídols.

Ungles d'origen humà

A més de la peculiaritat d'estar feta de canya de dacsa, una altra singularitat és que compta en les extremitats amb unes ungles d'origen humà que van pertànyer a algú que va viure entre 1436-1473, segons les proves de carboni 14, la qual cosa implica que era una persona anterior a l'arribada de Colón a Amèrica en 1492. Se sap també que les ungles degueren pertànyer a una persona vegetariana o que, almenys, basava la major part de la dieta en aliments de tipus vegetal, segons les anàlisis, que permeten delimitar estos aspectes.

“Es tracta de dos peculiaritats que han sorprés els experts durant el llarg i complex procés de restauració realitzat pel IVCR+i, que ha permés retornar esta imatge en condicions òptimes a la parròquia, on tots els ciutadans de Crevillent podran gaudir-la i rendir-li culte”, ha afegit Tébar. Així mateix, la secretària autonòmica ha destacat que, amb este treball, l’IVCR+i es consolida “com un referent internacional en investigació sobre materials i en un centre avantguardista sobre els estudis d'escultura lleugera”.