Les restes d’Altamira descansen ja al Campello, el racó dels seus “amors més grats”

Les restes mortals del jurista, literat, pedagog i humanista Rafael Altamira i els de la dona, Pilar Redondo, descansen ja al Campello. Hui, 10 de febrer, dia del seu naixement, s'ha repatriat finalment el cos al poble dels seus somnis, tal com ell desitjava. Exiliat durant la Guerra Civil Espanyola, va morir a Mèxic, on estava soterrat fins ara. 

L’acte que s’ha celebrat este dilluns al matí al Campello s'ha convertit en una jornada d'homenatge en què ha participat la família i nombroses autoritats, entre les quals destaquen el rei Felip VI, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres; el president de la Generalitat, Carlos Mazón; la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; l’expresident valencià i actual ambaixador d'Espanya en l'OCDE, Ximo Puig, i l'alcalde del Campello, Juan José Berenguer.

Amb la inhumació es compleix una de les voluntats d'Altamira, que va declarar a la premsa de l'època que quan s'apartara “de la vida oficial” es retiraria al racó dels seus “amors més grats”, en referència a esta localitat de l’Alacantí. Després de tres anys de treballs i amb el suport de les diferents administracions, els cossos d'Altamira i Redondo es van repatriar el desembre passat des de Mèxic, on el literat es va exiliar d'Espanya en esclatar la Guerra Civil el 1936.

La cita s'ha iniciat amb la interpretació d'una peça de Bach a càrrec de músics solistes de l’orquestra ADDA Simfònica, que més tard han tancat l'acte amb els himnes de la Comunitat Valenciana i d'Espanya. A més, s'ha projectat un vídeo sobre la biografia d'Altamira. Durant la cerimònia, l’alcalde s'ha referit a Altamira com “un dels intel·lectuals i juristes espanyols més valorats i reconeguts en el món sencer”, i creu que el seu retorn al Campello “representa la culminació d'un viatge que transcendeix en el temps i reafirma el seu llegat imperible”.

A més, ha explicat que este acte és l’inici de l'Any Altamira i d'un projecte que el consistori posarà en marxa per a subratllar l'obra del jurista i humanista. Per a això, ha apel·lat a la “col·laboració” de totes les administracions. “Este acte no ha de ser sol de comiat, sinó de compromís amb l'educació, la justícia i la pau. Només així podrem honrar la memòria d'Altamira”, ha sentenciat Berenguer.

Jurista, pedagog, gran pacifista i precursor de l'educació pública a Espanya

Rafael Altamira va ser un dels artífexs de l'educació pública a Espanya i un dels fundadors de l'actual Tribunal Internacional de la Haia. Amb la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic i, després, el franquisme es va afanyar a esborrar el seu llegat de la història. La inhumació hui de les restes al Campello el rescata de l'oblit i el torna al lloc que li correspon junt amb coetanis com Unamuno o Blasco Ibáñez.

Jurista, pedagog, escriptor, historiador i un gran pacifista va ser molt rellevant la primera meitat del segle XX. Va reformar l'educació i va establir les bases del sistema públic d'ensenyament actual i va dignificar la figura del mestre o mestra, tal com explica la catedràtica de Literatura Hispanoamericana de la Universitat d’Alacant, Eva Valero.

Autor d'un dels llibres més importants sobre la història d'Espanya que estudiaren diverses generacions, també va destacar com a jurista internacional. Formava part de l'anomenat Comité del Deu que el 1921 va redactar els fonaments de l'actual Tribunal de La Haia. Altamira s'ajustava al perfil de l'intel·lectual del segle XX que brilla amb llum pròpia en diferents àrees. Va cultivar una gran amistat amb altres grans noms de l'època com Sorolla, que el va retratar dos vegades.

La Guerra Civil el va condemnar a l'exili i quan el franquisme volgué recuperar-lo, va rebutjar la proposta per coherència republicana. A partir d'eixe moment, retiraren els seus llibres i el seu nom desaparegué, fins i tot, de les enciclopèdies. Nomenat doctor honoris causa per una llarga llista d'universitats d'arreu del món, el van proposar formalment dos vegades per al Nobel de la Pau, l'última precisament el 1951, l'any de la seua mort. Hui, per fi, Rafael Altamira recupera el lloc en el sentit més ample de la paraula.