Reutilitzar les aigües residuals, l'alternativa sostenible al problema de la sequera

El 70 per cent de les aigües depurades a la Comunitat Valenciana acaba a la mar. Reduir aquest percentatge al 30 per cent és clau per a una solució a mig termini als greus problemes de sequera del camp valencià. Per a Daniel Prats, coordinador de projectes i desenvolupament de l'Institut de l'Aigua i les Ciències Ambientals de la Universitat d'Alacant, "estem fent un ús apropiat d'aquest recurs, però hi hem de millorar moltíssim. Segons un estudi propi, a les comarques d'Alacant es reutilitza el 50 per cent de les aigües depurades.Hauríem d'arribar al 70 per cent de recuperació en tota la Comunitat Valenciana".

Segons Prats, "l'aigua depurada residual té una alta qualitat, però per a molts agricultors encara resulta més cara que l'aigua blanca perquè s'hi han d'afegir els costos dels tractaments i el transport. S'hauria d'incentivar econòmicament l'ús de l'aigua depurada [...] Les aigües residuals tindrien un gran paper per a recarregar els aqüífers de la Comunitat Valenciana, actualment tan sobreexplotats".

Ernest Blasco, responsable d'aigua de la Unió de Llauradors, coincideix en la importància primordial d'aquesta solució i critica que no s'aposta per aquesta via de forma majoritària: "El 70 per cent de les aigües depurades -el més terrible és que estan pagades per tots els ciutadans- no es recuperen i se'n van a la mar. Per què? Perquè la política hídrica en aquest país sempre ha anat encaminada a les grans obres hidràuliques que donen molt de benefici a tres o quatre empreses, però no a la reutilització dels recursos propis [...] És cert que cada vegada n'aprofitem més -matisa- però no és suficient".

Dessalinització i reutilització, recursos complementaris

Hui en dia, la utilització d'aigües depurades per a consum humà està prohibida a Espanya, però Ernest Blasco recorda que "hi ha països que estan reutilitzant l'aigua de tal forma que és apta per a beure. La tecnologia existeix i no és cara. Cal voluntat. Per a nosaltres és clau utilitzar primer els nostres recursos i després ja vindran les grans infraestructures".

L'extrema sequera ha fet que el govern central recupere les dessalinitzadores, amb un pla de xoc que estableix mecanismes de subvenció perquè el preu de l'aigua dessalinatzada no puga superar el 0,3 euros el m³ d'aigua. Per a Daniel Prats, "les dessalinitzadores no són la solució total al problema de l'aigua, són un complement. La clau està en el manteniment, assegurar que sempre estiguen, per a entendre'ns, en perfecte estat de revista. Que, si un any no és necessari utilitzar-ne una, açò no vol dir que calga tancar-la i oblidar-se'n. Caldria assumir que, igual com tenim en electricitat una potència contractada independentment del consum, en aquest cas es podria funcionar igual".

Sobre la gestió sostenible dels recursos hídrics parlen hui, Dia Mundial de l'Aigua, a l'Aula Màster de l'Institut de l'Aigua i les Ciències Ambientals de la Universitat d'Alacant.