Rodrigo Hernández (Save the Children): "La pobresa no és un bé però s'hereta. L'educació no està funcionant com a ascensor social per als xiquets"

"La pobresa no és un bé però s'hereta. És molt possible que un xiquet que visca en una família pobra siga un adult pobre" i l'educació, que hauria d'exercir d'ascensor social "no està funcionant, perquè anar a l'escola no és suficient" per a revertir la situació. Ho ha advertit en Les notícies del matí Rodrigo Hernández, el director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, un territori on, en contra de les aparences, un de cada tres menuts viu en risc de pobresa o exclusió social. Les reflexions d'Hernández a la ràdio d'À Punt s'emparen en l'experiència personal i en l'informe Ser pobre a Espanya, l'últim que ha elaborat l'ONG després d'analitzar el dia a dia d'un miler de famílies amb què treballa.

A hores d'ara tindre un fill és tindre més possibilitats de ser pobre

Quasi la meitat de les famílies valencianes ateses per l'entitat sobreviu amb menys de 1.000 euros al mes. La inflació està tenint un impacte determinant en les economies més modestes que les obliga a "fer malabarismes" per a passar el mes en un context d'empobriment creixent del poder adquisitiu que acaba projectant-se sobre els menors. "Hem vist que tindre treball ara no significa que no tingues situació de pobresa", ha assenyalat Hernández que apunta que en l'escenari actual, la reproducció s'ha convertit en un factor de risc en l'escala social. "A hores d'ara tindre un fill és tindre més possibilitats de ser pobre", ha destacat en el curs d'una entrevista conduïda per Toni Cano en el temps de tertúlia del matinal d'À Punt.

Una societat amb un terç dels xiquets en risc de pobresa està hipotecant el seu futur

"Estem a la cua de l'OCDE i la UE en pobresa infantil, només per davant de Romania", ha recordat Hernández, en un bany de realitat per a estrenar el 2024. El director de Save the Children adverteix que normalitzar la pobresa estructural del territori és una errada, ja que "una societat amb un terç dels xiquets en risc de pobresa està hipotecant el seu futur". Segons ha explicat, les ferramentes per a trencar l'statu quo existeixen, però no s'estan aplicant de manera decidida, malgrat que s'ha comprovat que eines com la inversió en educació, l'augment de les beques o la renda d'inclusió "tenen un impacte positiu evident".

Un xiquet en situació de pobresa repeteix fins a 10 vegades més que un xiquet ric

En aquest sentit, ha lamentat que malgrat que el 32% dels xiquets valencians són pobres, les beques només arriben al 19% de la població escolar i ajudes fonamentals per a les famílies, com el menjador, desapareixen en l'educació secundària. En el sistema educatiu posa el focus Hernández, que considera que ja no exerceix el paper corrector de desigualtats que li correspon en l'anomenat estat del benestar. "Segons l'informe PISA un xiquet en situació de pobresa repeteix fins a 10 vegades més que un xiquet ric. Si no tens diners, fas els deures en una habitació compartida a casa i ningú et pot ajudar, parlem de fracàs escolar", ha advertit.

El debat no hauria d'estar en el districte únic, sino en com evitar la concentració i el fracàs escolar

Qüestiona Hernández l'aportació del districte únic escolar (la possibilitat dels pares per a escollir el centre escolar, fora del seu barri) anunciada per la Conselleria d'Educació en el problema de la pobresa infantil. Segons ha explicat, l'evidència científica ha demostrat que "la concentració no és bona" per a lluitar contra borses de pobresa i l'homogeneïtat no afavoreix els xiquets, rics o pobres. I ha advertit que la mesura pot afavorir una concentració de famílies riques en unes escoles i de pobres en altres. "El debat no hauria d'estar tant en districte únic sí o no, sinó com evitar la concentració i aconseguir que els xiquets més allunyats dels èxits acadèmics s'acosten a aquests", ha explicat.