Rosell demana un esforç per a prohibir visites de xiquets a pares maltractadors

La delegada del govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha reclamat als jutges un esforç per a aplicar la reforma de la llei de setembre del 2021 que prohibeix les visites dels xiquets als seus pares maltractadors.

Rossell s'ha pronunciat així en ser preguntada en una entrevista en RNE per l'assassinat aquest diumenge d'un xiquet d'11 anys a mans del pare —que tenia una orde d'allunyament de la seua parella— a Sueca, que va ser descobert quan la mare va acudir a recollir el fill.

La delegació de govern està recaptant dades d'aquest assassinat, que seria el primer menor d'edat assassinat per violència vicària el 2022 i el número 47 des del 2020.

En relació amb l'assassinat del menor de Sueca, Rosell ha assegurat que encara no se sap "si hi havia règim de visites establit abans o després de la condemna de violència de gènere", però ha insistit que "un maltractador no pot ser bon pare".

"Hi ha mares, fins i tot amb allunyament, però els fills no tenen aquesta mesura de protecció, tenen règims de visites i viuen angoixades pensant en la violència vicària; no pot fer-me mal a mi, però sí als meus fills", ha explicat.

"La llei diu que ha de suspendre's, que els règims de visites se suspendran; em tem que en general no s'ha fet l'esforç de revisar tots els règims de visites amb la major promptitud, com quan entra en vigor un Codi Penal, un reforma del Codi Civil aprovada ja fa molts mesos, va entrar en vigor al setembre del 2021 i la seua revisió podria salvar vides", ha afegit.

En el cas que no hi haja sentència condemnatòria, els jutges podrien aplicar una privació cautelar, "però sempre serà millor reparar un règim de visites que tractar de reparar una infància trencada o reparar un assassinat".

Per a Rosell encara es pot millorar la legislació de violència de gènere en relació amb la violència vicària, per exemple, facilitant que les mares amb fills assassinats pels seus pares siguen considerades víctimes directes i puguen accedir a les ajudes contemplades en la llei.

"Falten coses en les ajudes, aquestes mares necessiten ajuda psicològica i econòmica, ens reclamen el canvi de cognoms, que portes el cognom del teu assassí si es fa un homenatge als xiquets és encara més traumàtic", ha asseverat.