Rovira defén com un "èxit" la participació del 58,6% en la consulta de la llengua base
Els centres penjaran demà els resultats sobre la consulta, que ha tingut més participació a les comarques valencianoparlants, i sobre la qual Educació no ha facilitat informació sobre l'opció preferida, castellà o valencià
Prop de 340.000 famílies han participat en la consulta sobre la llengua cooficial, valencià o castellà, a la qual volen donar més pes en l'educació dels fills en les etapes d'infantil, primària i ESO, el 58,61% de les censades. Ha sigut una participació desigual, segons comarques, superior en aquelles on el valencià té més implantació. Les "molt valencianoparlants", segons ha explicat este dimecres el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, durant la roda de premsa en què ha informat dels resultats. Així, la participació als centres del Comtat (73,28%), l'Alcoià (70,21%), els Ports (67,26%) o la Vall d'Albaida (67%) contrasta amb la de les zones de predomini lingüístic castellà com el Racó d'Ademús (38,32%).
La Conselleria d'Educació no ha facilitat dades sobre quina de les dos opcions, castellà o valencià, ha guanyat la contesa. Només ha avançat la participació, lleugerament diferent també segons etapes educatives. Escassa dels zero a dons anys, elevada en Infantil i Primària (66% i 61,2% respectivament) i més baixa en l'ESO (48,97%).
Mirant el got mig ple es pot dir que han votat sis de cada deu persones censades. Fent-ho en negatiu, que malgrat els huit dies de consulta, han renunciat a pronunciar-se quatre famílies de cada deu. El conseller d'Educació opta per la primera lectura i defén com un "èxit" la consulta, una promesa electoral del PP, que recorda José Antonio Rovira com la "primera vegada que s'ha donat veu als pares per a triar la llengua base".
L'ha comparada amb les votacions en les últimes eleccions europees (51%) o per a la tria del "model de l'esquerra" per als consells escolars (11% de mitjana), que fins ara decidien sobre l'organització lingüística dels centres. En estos, segons Rovira, com que les famílies representen un terç màxim dels membres, no tenen veritablement dret a triar. "La gent és lliure de votar o no. Ahir (últim dia de la votació) hi havia cues en algun centre. Potser ho deixen per a última hora", ha raonat el conseller sobre la participació de prop del 60%, que en tot cas ha reivindicat com un "èxit".
Demà, els resultats i un mes per a reclamar
Els centres penjaran els resultats demà en els taulers d'anuncis i s'obrirà un termini d'un mes per a atendre les reclamacions, "sempre que no siguen imputables a les famílies", segons ha advertit Rovira. En concret, indica Educació en un comunicat, els llistats es generaran a través del sistema d’informació ITACA-GAC i amb la finalitat de mantindre les garanties de privacitat presents en tot el procés, l’única dada que apareixerà en les llistes és el número d’identificació de l’alumnat (NIA), sense noms ni cognoms. Adverteix el text, a més, que estos llistats en format físic "en cap cas podran ser objecte de publicació en la pàgina web ni en cap altre mitjà de difusió del centre". Es dona la circumstància que pel temporal de pluges que assota la Comunitat Valenciana des del començament de setmana, molts municipis han suspés les classes i, per tant, demà dijous els centres educatius continuaran tancats.
Cal recordar que els sindicats, AMPA i la plataforma per l'ensenyament públic han demanat suspendre la consulta apel·lant a nombroses incidències. Educació no ha quantificat les queixes, les quals minimitza. Segons el director general d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, a la Conselleria només li consta una caiguda del web de votació deu minuts el primer dia.
Amb els resultats definitius, a partir dels percentatges de votació, els centres organitzaran les noves línies en valencià i castellà. La Conselleria entén que no hi haurà gran problema a cursar la llengua de preferència en grans ciutats on "pots quedar-te o anar al col·legi del costat", però admet que hi pot haver conflicte en "centres o poblacions menuts, on hi ha un centre amb una línia".
Possibilitat de "reajustos" per a atendre la demanda
"Podem fer algun xicotet reajust per a satisfer la demanda en grups on no es puga concedir el desdoblament de línies", ha anticipat el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha advertit que la plantilla necessària, inclosos previsibles docents de reforçament, es tancarà a partir d'estos ajustos.
Contra les crítiques d'afavorir el retrocés del valencià, Rovira assegura que a la Conselleria li "té igual el resultat" perquè "només demanava el vot", la "llibertat d'elecció" de les famílies, sense posicionar-se a favor d'una llengua o altra. "Volíem donar-les veu. Ens vam comprometre i crec que ho hem aconseguit satisfactòriament", ha valorat. Tanmateix, ha admés que la votació tenia un objectiu diferent de partida, segons la zona. En les castellanoparlants, detectar si hi ha demanda del valencià; en les valencianoparlants, configurar línies en valencià o castellà "en funció dels percentatges".
En tot cas, per al conseller, la consulta certifica el canvi de model, "de la imposició" de la política lingüística a "llibertat d'elecció" i la "promoció" (del valencià), en aplicació de l'anomenada llei de llibertat educativa de PP i Vox, que substitueix la de plurilingüisme que va aplicar el Botànic. "Abans no hi havia discussió. Quan s'imposa un model únic i no es dona el dret a triar, no hi ha discussió", ha valorat Rovira.
La norma actual eximeix permet l'alumnat de les zones castellanoparlants no examinar-del valencià, però alhora facilita l'entrega automàtica de títols oficials, si se superen les diferents etapes educatives, com a mesura per a promocionar l'assignatura.