Ruralitat valenciana: en el 66% del territori només viu un 7,3% de la població

A la Comunitat Valenciana, tot i el lleuger canvi de tendència que es va experimentar durant el primer any de pandèmia, el territori rural perd població, i la que hi roman és cada vegada més major.

Durant l'última dècada, els municipis amb menys de 3.000 habitants han perdut un 1,1% de la població. La disminució és més acusada en territori espanyol, on la part rural ha perdut un 7,1 % dels habitants en deu anys. 

Segons l'Informe Anual d'Indicadors de l'Agricultura, Pesca i Alimentació 2020, difós pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a la Comunitat Valenciana un 66,9% de la superfície l’ocupen poblacions rurals, on només habita un 7,3% de la població total. La major part dels habitants es concentren en les grans ciutats i en les àrees més poblades del litoral, mentre que l’interior i les comarques del nord són les que acumulen més àrees despoblades. 

A Espanya, els municipis rurals (aquells amb menys de 30.000 persones censades i una densitat de població inferior als 100 habitants per quilòmetre quadrat) ocupen el 84% del territori, i acullen al 16% dels habitants. La valenciana és la quarta autonomia amb menys població rural per davall de la Comunitat de Madrid (2%), el País Basc (5,3%) i Catalunya (6,9%).

Seguint els criteris del ministeri, les autonomies que més àrea rural acumulen són Castella i Lleó (96,4%), Aragó (95,3%) i Castella-la Manxa (90,8%). 

De l'informe elaborat pel Ministeri d'Agricultura també s’extrau que els municipis rurals estan més masculinitzats i envellits que els urbans; la radiografia del camp reflecteix que per cada cent dones hi ha de mitjana 103,5 homes, mentre que a les urbs, la xifra és de 94,8 homes.

Des de 2011 fins a l'actualitat, l'índex de masculinitat ha retrocedit en els municipis urbans un 1,4% i en els rurals de major grandària ha baixat un 1,2%, mentre que en els més xicotets, els que no arriben als 5.000 habitants, aquesta ràtio ha pujat lleument (+0,2%).