La ruta canària és la via migratòria més perillosa: registra una de cada cinc morts

Que la ruta canària s'ha convertit en la via migratòria més perillosa és ja un fet: una de cada cinc morts o desaparicions comptabilitzades en el món per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) en 2021 es va produir en l'Atlàntic rumb a les illes.

D'acord amb les dades que recopila aquesta agència de les Nacions Unides a través del programa Missing Migrants, 5.795 persones moriren el 2021 en el camí mentre emigraven a un altre lloc: 2.048 al Mediterrani, 1.488 a Àfrica, 1.248 a Amèrica, 779 a Àsia Oriental, 133 a Europa i 99 a Àsia Occidental.

Fa temps que l'OIM segueix amb detall el que ocorre a les Canàries, perquè l'evolució de les diferents vies marítimes que condueixen a les illes en pastera, piragua o llanxa pneumàtica des de la costa d'Àfrica Occidental és alarmant. El 2017, aquesta ruta va aportar una única defunció a la llista de migrants morts en camí que publica Missing Migrants, una sola víctima sobre el balanç total de 1.669 vides perdudes aquell any en tot Àfrica (exclòs el Mediterrani, que té compte a part). Des d'aleshores, la xifra no ha deixat de créixer: 43 el 2018, 202 el 2019, 877 el 2020 i 1.109 l'any passat, segons les dades facilitades a Efe pels responsables del programa, que sempre precisen que el recompte ha de prendre's com un mínim, perquè només inclou els casos en els quals es recupera el cadàver —molt pocs— i aquells altres en els quals, encara que el cos es queda a la mar, hi ha testimonis dels supervivents.

De fet, reconeixen que són conscients que se'ls escapen molts "naufragis silenciosos", d'embarcacions que van desaparéixer amb tots els ocupants en la mar, sense que ningú puga contar el que li va passar. Situacions com aquesta expliquen que el recompte que realitzen algunes ONG siga molt superior.

La sèrie històrica de Missing Migrants, que comença en 2014, mostra que, en el cas d'Àfrica, l'Atlàntic ha matat molta més gent en els últims temps que la travessia pel desert del Sàhara. Aquest era tradicionalment el punt més perillós del continent per a les persones migrants, amb 5.260 morts en els últims huit anys, per 2.660 de la ruta canària, 525 en les travessies de la Banya d'Àfrica al Iemen o 144 en els encreuaments de les Illes Comores a Mayotte (departament francés a l'Índic).

Això diuen les xifres acumulades, però els registres parcials dels dos últims anys i del que va de 2022 són clars: les persones que van morir rumb a Canàries foren el 71% de les registrades en les rutes d'Àfrica el 2020 (877 de 1.230), el 74% el 2021 (1.109 de 1.488) i el 88% del primer trimestre de 2021 (148 de 168, sense comptar les 25 morts de l'última piragua d'El Hierro, conegudes després de tancar-se aquests números).

Quin és el pes de la ruta canària en les entrades a Europa? D'acord amb els números que publica l'Agència Europea de Fronteres i Costes, Frontex, l'any passat van accedir al territori dels Vint-i-set de manera irregular 194.948 persones: 22.504 per les illes atlàntiques espanyoles, 18.254 pel Mediterrani occidental, 65.362 pel central i 20.373 per l'oriental, 60.540 pels Balcans i 7.915 per les repúbliques de l'Est.

És a dir, les Canàries foren el 2021 la porta d'entrada a Europa de l'11,5% de totes les persones migrants que accediren de manera irregular a la UE per les fronteres terrestres o per les costes. Si el focus es restringeix a les arribades per mar, les Canàries van rebre en el seu territori el 17,7% de les 126.493 entrades comptabilitzades durant 2021.