Samira Khodayar: “Els canvis ja són irreversibles, però encara tenim potencial per a determinar el curs del clima”
La investigadora del CEAM desgrana els impactes més greus que el canvi climàtic ha portat al Mediterrani
La nostra realitat climàtica ja ha canviat, és un fet. La conca del Mediterrani es calfa aproximadament un 20% més ràpid que la resta del globus i la temperatura de la nostra mar puja tres voltes més ràpid que la resta de mars i oceans. S’espera que la Terra assolisca un calfament global d’1,5 graus en poc més d’una dècada, però a Espanya ja hem arribat a l'1,7.
En aquest nou paradigma, explica Samira Khodayar, directora de l’àrea de meteorologia de la CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani), haurem de “deixar de preocupar-nos per com és i com serà l’oratge, i passar a preocupar-nos de quins seran els impactes d’aquest oratge”, i explicar-ho no només amb rigor, sinó també “amb emoció”.
“Encara tenim potencial per a determinar el curs del clima”
“No només haurem de contar que tenim més onades de calor, sinó quantes morts s’han produït associades a aquestes” ha recalcat la física i investigadora en la seua ponència en MeteoCom, “no només hem d’explicar que tenim un grau més de temperatura, sinó que els nostres agricultors ja no poden viure del camp”.
I aquestes conseqüències són més que un horitzó. Són palpables en el present i es tradueixen en impactes greus en tots els sectors socioeconòmics prioritaris, com l’agricultura, la pesca, el turisme o l'energia, però també en la salut de les persones. “Tindrem pèrdues econòmiques i tindrem pèrdues humanes” adverteix Khodayar.
Per aterridor que puga semblar l’escenari que ens dibuixa, Khodayar rescata una cita de Marie Curie per a recordar-nos que “encara tenim potencial per a determinar el curs del clima”, i que, per tant, “és moment de comprendre més per a témer menys”.
Res en la vida ha de ser temut, només comprés. Ara és moment de comprendre més per a témer menys.
I per a comprendre i reaccionar a la nova realitat, Samira Khodayar ha desgranat, punt per punt, els impactes més rellevants que el canvi climàtic ja ha portat al Mediterrani. Uns canvis que ja són “irreversibles” i que en conjunt es poden resumir en: més calor, menys aigua i major freqüència i intensitat d’episodis climàtics extrems.
1. Les onades de calor: cada vegada més freqüents i extremes
Aquest estiu de calor excepcional ha sigut una mostra inequívoca del que els experts fa anys que adverteixen: les onades de calor seran més severes, més freqüents i cada vegada tindran un impacte més greu en la salut humana. Les observacions del CEAM apunten, a més, que les onades de calor ocorren dues voltes amb més freqüència a l’interior, però que quan ho fan en la costa ho fan amb un 60% més d’intensitat.
Açò és rellevant des del punt de vista de la salut, com ha detallat Khodayar, per la pèrdua del confort tèrmic generalitzat en tota la Península, no només per les temperatures màximes de rècord, sinó per l’augment de les temperatures mínimes.
Una combinació fatal d'intenses onades de calor amb nits tropicals i equatorials que, a més, es produeix cada vegada més fora del període estival. Un exemple clar va ser la primera onada de calor de 2022, registrada el 12 de juny, en què les temperatures van situar-se més de deu graus per damunt de la mitjana durant més de set dies.
2. Les onades de calor, també en la mar
Les onades de calor no només afecten les àrees continentals, també ocorren en alta mar, i les seues conseqüències tenen un impacte indirecte en la nostra manera de viure.
Per desgràcia, 2022 també està sent un any paradigmàtic en aquest sentit, i les temperatures de la superfície marina s’han mantingut excepcionalment altes des de maig, i encara en novembre presenten temperatures anòmales. Khodayar ha destacat una dada impactant: cinquanta dels cent dies amb la mar més càlida en les costes valencianes des de 1982 s’han registrat enguany. De fet, el Mediterrani ha superat els 27 graus durant més de 65 dies, i els 28 graus durant més de 25 dies consecutius.
“Aquests episodis, que cada vegada augmenten la seua magnitud i freqüència, tenen la capacitat d’alterar ecosistemes sencers i posen en risc sectors prioritaris com la pesca” adverteix Khodayar.
La predicció per al futur no és molt esperançadora. Segons ha explicat la directora de Meteorologia de la CEAM, els models apunten que a final de segle haurem experimentat un augment de 3,5 graus en la mar, que viurem onades de calor marines permanents durant els tres mesos d'estiu, amb una intensitat quatre vegades superior a l’actual i amb unes conseqüències 42 vegades més greus.
3. Un Mediterrani més càlid: més combustible per a pluges extremes
“Quan rebem la influència de baixes pressions, l’energia acumulada és tal que el procés arriba a ser molt explosiu, amb precipitacions molt intenses”
Però la calor en la mar té una altra conseqüència perillosa: amb més evaporació, augmenta també l’energia acumulada en l’atmosfera. Açò crea les condicions idònies i només cal que aparega el “mecanisme detonant” perquè esclaten esdeveniments climàtics extrems com grans tempestes.
“Els resultats preliminars d’una de les investigacions del CEAM apunten que no és cert que cada vegada tinguem més gotes fredes” explica Samira Khodayar. Realment, cada vegada tenim menys influència de les baixes pressions (que és, precisament aquest “mecanisme detonant” de les grans tempestes) en la regió i major influència d’altes pressions. El que ocorre, segons ha aclarit Khodayar, és que l’ambient és cada vegada més favorable als esdeveniments extrems, i “quan apareixen aquestes baixes pressions, l’energia acumulada és tal que el procés arriba a ser molt explosiu, amb precipitacions molt intenses”.
4. Increment de les sequeres
És cert que cada vegada plou de manera més intensa, però això no vol dir, en absolut, que ploga més. De fet, 2022 ha sigut el tercer any més sec a Espanya des que existeixen registres, i en alguns punts de la península, la precipitació ha disminuït en un 50%.
Un agreujant a escala local és que aquesta disminució en les precipitacions es produeix, a vegades, en la part interior de les conques hidrogràfiques. Això és el que ha passat en les capçaleres del Xúquer i el Segura, on la reducció de la pluja anual ha sigut d’un 20%.
