Sanitat denuncia deficiències en els programes de detecció de càncer amb retards que afecten 150.000 dones

El conseller Marciano Gómez avança que un primer informe de situació trau a la llum demores de fins a quatre anys en les mamografies preventives durant l'etapa del Botànic i un miler de colonoscòpies pendents

Una metgessa fa una ecografia a la mama a una pacient / Shutterstock
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
20 de febrer 2024 - 13:22 Actualitzat: 20 de febrer 2024 - 21:34

La Conselleria de Sanitat ha informat aquest dimarts que ha detectat "irregularitats" en els cribratges de càncer en el sistema públic que es remunten als huit darrers anys, durant el mandat del tripartit Botànic. Segons ha avançat en una compareixença davant dels mitjans de comunicació el conseller, Marciano Gómez, es tracta de deficiències de gestió sobretot de caràcter assistencial en els programes de càncer de mama, còlon i cèrvix. Aquestes possibles anomalies han eixit a la llum després d'haver-se dut a terme una avaluació exhaustiva sobre la gestió de la Direcció General de Salut Pública circumscrita a les dues últimes legislatures.

Després d'una reunió amb els serveis d'Inspecció de la Generalitat, el titular de Sanitat ha anunciat que ja s'ha elaborat un primer informe de situació que arreplega indicis de les presumptes irregularitats detectades en un període que abasta els set mesos passats, a pesar de "l'opacitat" i la "falta de transparència en els sistemes d'informació disponibles".

En el cas del programa de detecció precoç de càncer de mama, la Conselleria diu haver identificat "un dèficit greu d'inversió en manteniment i renovació de mamògrafs obsolets, cosa que suposa múltiples errades en el funcionament dels equips que obliguen a paralitzar l'activitat de la Unitat de Prevenció de Càncer de Mama afectada en cada fallada", tal com es detalla en un comunicat de premsa.

Marciano Gómez ha avançat que hi ha més de 150.000 dones pendents de ser citades dins del programa de prevenció quan sí que compleixen els requisits i les haurien de citar. Per tant, estan patint una demora mitjana d'entre tres i quatre anys. Una situació que el nou govern del PP i Vox atribueix a la "discordança política" que existia amb l'executiu del Botànic, format pel tripartit PSPV, Compromís i Unides Podem.

"És el paradigma del fracàs del mestissatge", ha subratllat als periodistes el responsable de la sanitat autonòmica, que ha explicat tot seguit que la descoordinació es devia al fet que Compromís s'encarregava de la gestió dels programes mentre que la Direcció General d'Assistència, en mans del PSPV, hi posava els recursos.

En l'actualitat, el cribratge per al càncer de mama acull per invitació vora 400.000 dones d'entre 45 i 70 anys. "Hui dia i durant els últims anys solament se n'han citat una mica més de 250.000", ha alertat Gómez. Això significa, ha prosseguit, que hi ha "quasi 150.000 dones que haurien de ser convidades al programa de prevenció i estan patint una demora per a l'estudi de càncer de mama d'entre tres i quatre anys".

A més, també ha dit que dins del mateix programa s'han identificat retards en el seguiment rutinari que s'ha de fer cada dos anys amb mamografies protocol·làries. Es deuen, segons ha exposat, a la "falta estructural" de mitjans humans, recursos tecnològics i d'infraestructures, que fan que aquests dos anys fins i tot s'allarguen més en el temps. Com a exemple, ha remarcat que ara mateix hi ha 24 unitats de prevenció de càncer de mama amb una plantilla de "només quinze radiòlegs en actiu" i que han d'atendre vora el 35% de les lectures anuals de mamografies. 

Mil colonoscòpies pendents

D'altra banda, la informació recopilada per Sanitat "posa de manifest que el Botànic va deixar els departaments de salut de Castelló i la Plana sense colonoscòpies del programa de cribratge de càncer de còlon des de maig del 2022". A pesar d'això, es continuaren remetent invitacions per a participar en el programa i "acumulant una bossa de proves diagnòstiques pendents". La xifra de persones en cua per a ser citades a una colonoscòpia després d'haver-los detectat un test positiu de sang oculta en deposicions ha arribat a mil i, per això, Sanitat va haver d'externalitzar aquestes proves diagnòstiques "a la tan injuriada sanitat privada", ha criticat el conseller.

El nou equip de Sanitat, gestionat ara pel PP, "ha treballat per a reactivar el programa a la província de Castelló i l'ha incentivat amb la incorporació de l'Hospital General de Castelló i l'Hospital de la Plana per a la realització d'aquestes proves diagnòstiques de cribratge, que fins al moment en què es confirma el cessament total de l'activitat només feia l'Hospital Provincial de Castelló", explica la Conselleria. En l'actualitat, els tres centres fan una mitjana de seixanta colonoscòpies setmanals del programa de cribratge. "Han passat de no fer-ne cap des de maig del 2022 a reactivar el programa a bon ritme amb la finalitat de descongestionar la bossa de demora acumulada i aconseguir la cobertura adequada al més prompte possible", assegura Sanitat.

Quant al procediment d'aquest programa, la persona d'entre 50 i 69 anys que és convidada per la Conselleria a participar en el cribratge rep una carta i el test o prova que ha de fer-se a casa. El test consisteix a analitzar una mostra de femta per a detectar la possible presència de sang amagada. Aquesta prova es du a terme cada dos anys. En cas de resultar positiu el test, com a pas següent, s'ofereix una cita per a una colonoscòpia òptica, que és la prova que pot confirmar el diagnòstic de lesions com pòlips o càncer de còlon.

El cribratge de cèrvix, parat

El tercer programa de prevenció amb deficiències de funcionament, el cribratge de càncer de cèrvix, es dirigeix a dones d'entre 25 i 65 anys i va incorporar-se a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut durant l'etapa del Botànic, que va anunciar-lo en febrer de 2023 per a després de l'estiu. La Conselleria de Sanitat ha lamentat que "la realitat és que no van fer ni un sol pas per a fer-ne possible la implementació en termini", de manera que les proves començaren el 2024. Això, a pesar que el Ministeri de Sanitat va marcar el 2019 un termini de cinc anys per a posar-lo en marxa.

En aquest context, la Direcció General de Salut Pública treballa actualment per a activar-lo de manera progressiva després de denunciar que quan arribaren a la Conselleria de Sanitat no estaven desenvolupades les eines bàsiques per a implementar-lo, com ara el sistema informàtic. “En aquest punt, la Conselleria està treballant ara de manera intensiva en el desenvolupament d'eixe sistema d'informació, imprescindible per a poder començar la implementació del programa tan prompte com siga possible”, ha conclòs el conseller.

A pesar de totes les presumptes "irregularitats" airejades, Gómez ha assenyalat que ara mateix no es planteja denunciar-les davant dels tribunals, sinó que està centrat a "resoldre els problemes sanitaris de cadascun dels cinc milions de valencians". "Jo he vingut ací a innovar, no a fer més del mateix, perquè si fera més del mateix seria, encara que mínimament, còmplice del que es va fer anteriorment. I jo no vull ser còmplice de ningú, perquè jo no vull ser presoner del passat, sinó pioner del futur".

PSPV i Compromís denuncien que el Consell vol privatitzar els cribratges

La denúncia del conseller ha generat la reacció immediata del PSPV, que s'ha pronunciat a través del síndic a les Corts, José Muñoz. El diputat socialista ha assenyalat que darrere d'aquest moviment de Marciano Sánchez està "la intenció de privatitzar" els cribratges de càncer, i anuncia que en el seu partit estaran "vigilants" i no ho permetran. Igualment, ha recordat que la Comunitat Valenciana és líder a Espanya en cribratge i va ser, juntament amb Navarra, la primera a "posar en marxa el cribratge de càncer de mama". Per això, entén que aquest tipus de qüestions ataca la “professionalitat” del personal de la sanitat pública i ha volgut manifestar "suport total" al treball fet i també al procés de "reversió cap a la sanitat pública" que s'ha fet "durant els últims anys".

També s’hi ha pronunciat el portaveu de Sanitat de Compromís en les Corts, Carles Esteve, que ha assenyalat que li sembla "molt trist" que el conseller haja fet eixes declaracions sense haver parlat amb els tècnics de Salut Pública, que li haurien explicat que durant la pandèmia es van detindre també tots els mecanismes de detecció precoç d'aquesta mena de tumors. "Intuïm que el conseller està tapant els seus errors de gestió i, sobretot, hi ha una intenció de privatitzar la gestió dels cribratges del càncer de mama", ha assenyalat Esteve. "No ho permetrem, continuarem defensant la sanitat pública al 100% i evitant aquestes barbaritats que continuen plantejant de privatitzar, una altra vegada, els recursos públics", ha conclòs el diputat de Compromís.

També et pot interessar

stats