Sanitat desaconsella una vacunació extraordinària per als afectats de la DANA

El grup de coordinació de la resposta de salut pública a la DANA que ha castigat la Comunitat Valenciana, creat per a fixar un pla urgent d'avaluació de riscos epidemiològics, ha descartat una campanya de vacunació massiva per l'emergència sanitària derivada de les inundacions. Però el Ministeri i la Conselleria de Sanitat han activat un protocol de vigilància epidemiològica diària per a controlar l'evolució de possibles brots.

El director general de Salut Pública i Equitat en Salut, Pedro Gullón, ha assegurat que en la situació actual "no es recomana una vacunació general extraordinària respecte a cap patologia". Pel que fa al tètan, ha explicat que tampoc s'aconsella una vacunació sistemàtica: "El que recomanem per a qualsevol ferida és que, si hi ha símptomes d'alarma com inflor o enrogiment, s'acudisca als serveis sanitaris i des d'ací es valorarà si es necessita algun tipus d'immunització o vacunació".

En tot cas, Gullón ha informat que s'ha reforçat la disponibilitat de vacunes als centres de salut, especialment les que podrien ser necessàries per un augment de la demanda (tètan, diftèria) o possibles brots (hepatitis A). A més, ha indicat que es manté la vacunació sistemàtica i les campanyes de vacunació estacional (grip, covid-19, VRS en xiquets) perquè "conté vacunes efectives per a alguns riscos que puguen sorgir en estos moments".

Protocol de vigilància epidemiològica diària

El director general també ha comunicat que s'ha activat un protocol de vigilància epidemiològica diària per l'emergència sanitària derivada de les inundacions. Este pla inclou una avaluació diària de la situació, amb l'objectiu de detectar de manera precoç qualsevol brot d'infecció en les zones afectades i controlar-ne l'evolució.

És un document sobretot destinat a professionals de la salut, on es detalla la vigilància que cal fer si hi ha determinats símptomes. L'objectiu és garantir la detecció de possibles casos d'infecció amb potencial epidèmic com ara gastroenteritis, leptospirosis o pneumònia en persones exposades a les zones inundades, monitorar-ne l'evolució i implementar mesures de control per a previndre brots.

Riscos en salut pública

Gullón ha enviat un missatge de calma i tranquil·litat per les informacions falses que s'han publicat en els últims dies i ha instat la ciutadania a acudir a fonts oficials. Per això, ha volgut aclarir quins són els riscos reals en salut pública que es deriven de la situació actual i els ha dividit en tres grups, en funció del temps que ha passat des de les inundacions.

Durant els primers dies, el més freqüent és la transmissió de malalties a través de l'aigua, principalment de caràcter digestiu. Però les tasques de neteja poden fer aparéixer ferides que es poden infectar i problemes derivats d’aspiració d’elements tòxics que puguen estar en l’aigua. En tots els casos, es tracta de patologies habituals, que es poden solucionar amb un tractament senzill.

El segon grup el conformen els que poden aparéixer a partir de la primera setmana de la inundació, que són els riscos per creixement bacterià, com ara l'aparició de la legionel·la en el control de l'aigua. L'últim, més a llarg termini, té a veure amb la possible aparició de vectors que es poden acumular en aigua estancada, on és possible l'aparició de mosquits, que poden transmetre algunes malalties.

El director general també ha volgut aclarir que els cadàvers no suposen un risc de salut pública ara mateix i que és poc probable que el còlera es transmeta a partir d'ells. Segons ha explicat, el gran risc dels cadàvers és el que es troba al seu voltant, com la qualitat de l’aigua i el fang, on poden créixer microorganismes.

Recomanacions per a disminuir potencials riscos

Gullón també ha enumerat una sèrie de recomanacions per a disminuir potencials riscos en salut pública. Hi ha destacat que s'han de llançar tots els aliments en contacte amb l’aigua i que no estiguen totalment impermeables. I també ha apuntat que es recomana a les persones en situació més vulnerable no intervindre en les tasques de neteja i, si ho fan, que s'equipen amb protecció ocular, mascareta, roba llarga, guants i botes per a evitar l'exposició a agents infecciosos perquè les ferides no es contaminen.

Símptomes per a acudir a un centre sanitari

En últim lloc, el director general ha dit que cal acudir immediatament a un centre de salut si es detecten alguns dels símptomes següents: febra elevada i persistent; diarrea i vòmits persistents i especialment intensos o amb canvi de color en femta i orina; dolor abdominal intens; color groguenc de la pell i els ulls; dificultat respiratòria; erupcions roges a la pell; dolor de cap persistent i anòmal; rigidesa al coll extraordinària; confusió, desorientació o agitació de nova aparició; ferides obertes infectades, i estrés i ansietat fora de l'habitual.