Sanitat implantarà la història clínica única a la tardor i les proves començaran als hospitals de Manises, Requena i el General de València

La Conselleria de Sanitat vol implantar a partir d'octubre la història clínica única. És a dir, la unificació dels sistemes informàtics perquè l'historial o les proves diagnòstiques que es fan en una part de la Comunitat Valenciana les puguen consultar a l'altra banda del territori de manera automàtica. Ho ha anunciat este dimecres el conseller Marciano Gómez en Les notícies del matí, on ha donat per "segur" que esta mesura, una reivindicació històrica de facultatius i pacients, estarà llesta a curt termini.

El plec de condicions per al concurs, d'un valor global de 80 milions d'euros, ja està elaborat i ja té l'aval dels serveis jurídics. La Generalitat preveu traure'l a licitació entre juny i juliol, adjudicar-lo entre setembre i l'octubre i començar a aplicar-lo des de llavors, de manera experimental, començant pel nou departament de València Oest, on hi ha l'Hospital General, el de Manises i el de Requena.

El conseller ha explicat que s'ha escollit esta àrea perquè situa tres hospitals de configuració diferent. El General el gestionava fins fa poc la Diputació de València, el del Manises prové d'una concessió privada i el de Requena té una configuració pública comarcal. Gómez considera que és l'escenari més oportú per a detectar i corregir les possibles disfuncions en la integració dels sistemes informàtics.

La complexitat de la integració farà que no siga de colp, sinó per fases, segons diferents criteris de prioritat i possibilitat. "L'anell radiològic, perquè et facen un placa a Vinaròs i et veja un metge d'Oriola estarà llest ja al juny", ha avançat.

L'anell radiològic, perquè et facen un placa a Vinaròs i et veja un medic d'Oriola estarà llest en juny

La història clínica única no és un tema menor. Hi ha proves que es retarden o s'han de repetir encara hui per la impossibilitat de consulta. "Continuem tenint més de mil programes informàtics que no es parlen, amb el tercer pressupost sanitari d'Espanya", ha lamentat el conseller, que atribueix la situació a "l'absència de control i estratègia" dels seus predecessors en el càrrec.

Gómez ha manifestat que vol que les clíniques privades també hi tinguen accés, per a facilitar l'atenció de persones traslladades per a dessaturar les llistes d'espera. I a l'inrevés, la consulta en hospitals públics d'historials de pacients tractats en la privada. Tanmateix, ha reconegut dificultats per la llei de protecció de dades, que la Conselleria està estudiant com resoldre.

La història clínica única és una de les iniciatives que naixen de la línia de 235 milions per a noves tecnologies assignades al pressupost de Sanitat per al 2025, que el conseller va desglossar este dilluns a les Corts. Però l'aposta per la digitalització també es projectarà en la reorganització prevista en l'atenció primària, que el departament de Gómez vol descongestionar mitjançant la intel·ligència artificial.

Assistents virtuals per a la cita telefònica als ambulatoris

Segons ha explicat a Les notícies del matí, estan experimentant amb assistents de conversa virtual en tres departaments de salut, perquè programen les cites que es demanen per telèfon de manera més "organitzada". "Telefones, et contesta una màquina, et demana el nom i el SIP. I una vegada confirma la identitat li pregunta, què li passa? Llavors li resol el problema donant-li cita directament o l'envia a la recepció". El telèfon és el mateix del centre de salut, però ara amb una tecnologia en lloc d'un operador o operador. "Hem aconseguit un 100% d'atenció a les telefonades", ha explicat el conseller que assegura que "si el projecte acaba sent satisfactori el traurem a concurs i l'implantarem en tota la Comunitat Valenciana".

La incorporació d'IA als ambulatoris és només una pedra en el projecte de reforma de l'atenció primària del conseller de Sanitat. Hi ha l'objectiu d'abaixar la demora en l'atenció des de la cita per sota de les 48-72 hores. I també d'habilitar els sanitaris perquè donen l'assistència mèdica o infermera al mateix centre, sense necessitat de derivar a l'especialista. Per a aconseguir-ho s'ha pressupostat la incorporació d'eines de diagnòstic, com ecògrafs i màquines de radiografia.

No tot s'arregla amb més personal

Esta assumpció de funcions implica una reorganització del personal via decret, que el conseller diu que ja estava negociat amb els sindicats i va decidir paralitzar-lo arran de la dana. Segons ha explicat, tornarà a plantejar-ho al juny. Gómez parteix de la premissa que "no tot s'arregla amb més personal", sinó amb millor organització, i qüestiona la funcionalitat de les 6.000 noves incorporacions de sanitaris que va fer el Botànic després de la barrancada, perquè assegura que la "manca de planificació" ha mantingut els problemes en algunes àrees.

D'altra banda, el conseller ha subratllat l'aposta per reforçar l'atenció de la salut mental, que considera un dels pilars del seu projecte sanitari. Assegura que la contractació de 200 professionals des de setembre de 2024 ha permés donar una millor atenció a les víctimes de la dana, tant en els ambulatoris com en les set noves unitats de trauma als hospitals. Respecte de la creació de 18 hospitals de dia de salut mental infantil i altres 18 per a adults que va començar a tramitar a primers d'octubre, ha subratllat que el concurs ja està licitat, encara que s'ha retardat pel recurs d'una de les empreses concurrents.

Gómez ha declinat parlar sobre la ubicació final per al trasllat del nou Hospital Arnau de Vilanova per a "no alimentar expectatives". La decisió, assegura, depén de múltiple criteris i està pendent de la nova organització de l'àrea de salut on hi ha el centre.