Sanitat ultima un pla per a previndre els 4.000 suïcidis que es donen anualment a Espanya
A la Comunitat Valenciana 434 persones van intentar llevar-se la vida el 2023, una cada vint hores
L'any 2023, 3.952 persones es llevaren la vida a tot Espanya. La xifra, tot i ser tràgica, reflecteix una davallada en els registres per primera vegada en cinc anys i cau un 6,5% respecte del 2022. Són dades provisionals que han publicat els ministeris de Sanitat i de Justícia este dilluns, la vespra del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, en una compareixença davant dels mitjans de comunicació.
Lluny de celebrar el descens, el govern espanyol posa l'èmfasi en la gravetat d'unes xifres que radiografien un problema social que és "multifactorial", en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, i que suposa de mitjana que, cada dia, onze persones al conjunt de l'Estat decideixen suïcidar-se. Passa tres vegades més en homes que en dones, però elles ho intenten set vegades més. La meitat de les morts per esta causa es duen a terme amb la ingesta excessiva de medicaments, sobretot ansiolítics.
Pel que fa a la Comunitat Valenciana, també experimenta la tònica descendent de la resta del país. L'any passat, 434 persones es van llevar la vida: una mort cada vint hores. Els suïcidis continuen sent la principal causa de mort dels joves entre 15 i 29 anys, amb 40 decessos, a pesar que els registres han deixat arrere els màxims assolits l'any 2020 a causa del confinament de la pandèmia.
Sanitat reconeix que les xifres continuen altes, i per això treballa amb les comunitats autònomes per tal de desenvolupar un pla nacional contra el suïcidi que actue com a full de ruta per a combatre este fenomen des de diferents fronts i incloga totes les parts implicades. En primer lloc, l'estratègia busca trencar tabús i posar nom a la problemàtica perquè "del que no parlem no existeix, i hem de dir a estes persones que no estan a soles" ha remarcat el secretari d'Estat de Justícia, Manuel Olmedo.
La creació d'un pla específic contra el suïcidi era una demanda històrica de la societat civil que no es va incloure en l'estratègia de salut mental aprovada pel govern espanyol a finals del 2021, i Sanitat espera tindre'l enllestit el 2025. La principal manera de previndre este fenomen és visibilitzar-lo. En este sentit, Olmedo ha emprat una metàfora per a explicar com el suïcidi s'assembla a un iceberg, perquè la part visible abasta totes les persones que el cometen, però la base amaga totes aquelles que, pel motiu que siga, tenen ideacions suïcides i en algunes ocasions arriben a intentar-ho. "Sols veiem el suïcidi consumat, però, a sota, el fenomen és més ampli" ha resumit el secretari d'Estat, que ha exposat que només el 23% de les víctimes havien sigut tractades per experts en salut mental i només el 19% de les persones amb ideacions suïcides reberen atenció sanitària.
Més de 300.000 telefonades al 024
El nou pla estarà dotat amb un finançament independent i tindrà un enfocament des dels determinants socials per a abordar la conducta suïcida de cara a comprendre'n les causes. Així, dissenyaran mesures efectives i posaran en marxa panells d'experts sobre suïcidi, al qual s'unirà un altre d'específic sobre comportaments suïcides en joves i adolescents.
També inclou el reforç de la línia telefònica 024, d'atenció a la conducta suïcida. Este número, activat el maig del 2022, ha atés fins a la data un total de 306.614 telefonades, la majoria de dones i persones entre 50 i 59 anys, ha desgranat la comissionada de Salut Mental, Belén González. Del volum total, n'han derivat més de 16.000 (el 5,2%) al 112 per considerar-los casos d'alt risc. Paral·lelament, el xat en línia que es va posar en marxa el juny del 2023 ha assistit un total de 10.665 missatges, 1.800 al mes de mitjana, dels quals el 40% s'identificaren com de risc mitjà.
Registre de dades, codi de risc i autòpsies psicològiques
El pla d'acció promourà un registre de dades per a "entendre millor" el suïcidi, introduirà un codi de risc per a l'abordatge sanitari i fomentarà la realització d'autòpsies psicològiques. El document s'articularà a través de sis objectius i quaranta accions, i tindrà com a "element central" un grup motor compost d'investigadors, supervivents, mitjans de comunicació, serveis d'emergències, policia, bombers, professionals en sociologia, infància, atenció primària i salut mental per a donar-li un "enfocament integral i transversal", ha destacat González.
El pròxim 18 de setembre, el text es presentarà en el Comité Institucional de l'Estratègia de Salut Mental, en el qual estan representades les comunitats autònomes, i allà es consensuarà el document final, que és el que s'elevarà al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. La comissionada, que no ha pogut especificar la partida econòmica de què disposarà, confia que el projecte compte amb finançament per part del Ministeri de Sanitat.
La primera de les metes serà potenciar els sistemes d'informació respecte a la conducta suïcida mitjançant un observatori específic i la promoció d'un registre amb el qual millorar-ne la vigilància epidemiològica. Es constituirà un grup de treball sobre dades de suïcidi, que inclou la participació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Sanitat i Justícia, l'Institut d'Investigacions Carlos III i altres entitats, que "treballarà en la recopilació i anàlisi de dades fonamentals per a entendre millor la situació".
El pla posa el focus en situacions de vulnerabilitat i identifica els menors i les persones majors com les poblacions "sobre les quals cal incidir prioritàriament" perquè les taxes més altes es registren a partir dels 80 anys, amb increments de fins a un 93,4% en majors de 95. "Ens preocupen especialment les zones rurals i aïllades. Per això esta àrea aborda iniciatives per a pal·liar situacions com les de la soledat no desitjada i promou la generació d'infraestructures comunitàries i socials que asseguren el vincle social essencial", ha emfatitzat Belén González. Així mateix, inclou mesures específiques per a la prevenció en persones LGTBIQ+, perquè les persones trans tenen una taxa fins a 3,5 vegades més alta.
També es busca incorporar la prevenció en totes les polítiques públiques, introduint mecanismes de coordinació amb serveis i recursos socials o promovent la integració de l'atenció a la conducta suïcida dins de l'assistència sanitària a la salut mental en l'àmbit penitenciari. Igualment, s'aspira a considerar la conducta suïcida com a part integral de la prevenció de riscos laborals i fomentar la realització d'autòpsies psicològiques en els casos o sospites de suïcidi.
Des de la perspectiva sanitària, el pla antisuïcidis fomentarà l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques, millorarà la dotació de recursos en les urgències dels hospitals i implementarà un codi de risc de suïcidi que garantisca un procés integrat de detecció i abordatge. Així mateix, inclourà programes per a l'assistència urgent i la continuïtat assistencial de les persones amb conducta suïcida i de suport temporal alternatius a l'hospitalització en unitats psiquiàtriques, afavorirà mesures de suport a supervivents i introduirà protocols de rescat.