Sant Miquel de les Salines rebutja la prospecció per a localitzar algeps a la falda de la serra d'Escalona
Al voltant de 800 veïns convocats per la coordinadora veïnal han eixit al carrer per a expressar l’oposició al projecte.
Històricament, Sant Miquel de les Salines (el Baix Segura) ha comptat amb explotacions d'algeps que es van abandonar per la baixa rendibilitat que donaven. La presència del mineral ha despertat l'interés de l'empresa d’Almeria, Río de Aguas, que ha sol·licitat permís a la Conselleria d'Economia Sostenible per a sondejar 1.400 hectàrees a la falda de la serra d'Escalona.
Una sol·licitud que ha posat en alerta els veïns, que temen que, en cas que la prospecció fora positiva, s'instal·lara una mina d'algeps en una localitat que, en l'actualitat, viu del turisme per la proximitat a la costa. De fet, un 49% dels 5.800 habitants del municipi són residents estrangers que, com assenyala Juan Mena "no dubtarien a vendre les seues propietats, encara que fora a baix preu, i canviar de poble perquè ningú vol viure al costat d'una mina".
Al voltant de 800 persones han acudit hui a la convocatòria de la coordinadora veïnal per a expressar el seu rebuig a la prospecció. Han desfilat pel carrer principal del poble fins a la plaça de l'Església, on ha continuat la recollida de signatures, que ja en són un miler. L'Ajuntament, que no estava previst que participara en la marxa, s'hi ha sumat a última hora i el tinent d'alcalde, Sergio Correas, ha avançat que demà dilluns, 15 d'octubre, presentaran a la Conselleria d'Economia Sostenible les al·legacions al projecte, que es troba en exposició pública, per tal d'impedir-ne les prospeccions.
Al·leguen l’impacte sonor, els vessaments i la inestabilitat sísmica de la zona -està sobre una falla que en 1829 va assolar el poble. També addueixen les afeccions a la fauna i a la flora de la Zona d'Especial Protecció d'Aus de la serra d'Escalona, que compta amb una important presència d'aus rapinyaires diürnes com l'aligot comú, l'àguila serpera o l'esparver, així com una de les poblacions més importants de brúfols d'Europa, amb un centenar de parelles censades.