Save the Children alerta de la normalització del ciberassetjament com la forma de violència més comuna a l’adolescència

Save the Children alerta de la normalització del ciberassetjament com la forma de violència més comuna entre els i les adolescents. Segons una enquesta encarregada per l’ONG, que han fet 400 persones entre els 18 i 20 anys de tot l’Estat, quasi la meitat de les xiques preguntades havia patit ciberassetjament, enfront del 33,1% dels xics. Les dades formen part de les conclusions de l’informe Violència viral, que ha elaborat l’organització, en el qual s’adverteix que l’assetjament per Internet i les xarxes socials és cada vegada més precoç i es dona per primera vegada entre els 8 i els 9 anys. En un 45,8% dels casos, la persona que assetja pertany al centre escolar o forma part de l’entorn de amistats de la víctima.

L’informe recorda la magnitud creixent que té la violència que s’exerceix per canals digitals. Això serveix de motiu per a la campanya #ViolenciaViral amb què l’ONG vol pressionar el govern perquè aprove de manera urgent la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència contra la violència, que incorpora mesures de protecció específiques respecte dels canals digitals.

L’ONG recorda a més que segons dades del Ministeri de l’Interior de 2017 –les últimes disponibles– la Comunitat Valenciana va ser la segona autonomia amb més denúncies per ciberdelictes contra menors, 367. A Espanya van 2.228 els casos denunciats.  

El director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, assegura que aquesta violència contra menors a través de les noves tecnologies pot ser més nociva que la del món físic, perquè l’agressió “es pot exercir de manera permanent les 24 hores al dia, cada dia de l’any”. 

Desigualtat de gènere i sèxting

Entrant en detall, l’informe Violència viral alerta de la desigualtat de gènere que hi ha en l’origen de bona part de la violència que s’exerceix en Internet, que s’empra com un canal més en les agressions de la parella o l’exparella. És el que passa amb el cada vegada més ascendent sèxting, és a dir, l’intercanvi de material de missatges o d’imatges pròpies amb contingut sexual, que es converteix en violència quan una de les part el difon sense consentiment. L’informe estima que quasi 50.000 joves haurien patit sèxting sense consentiment en la seua infància; la primera vegada, als 14 anys.

Menors sense supervisió

Save the Children també adverteix de la falta de control, normes d’ús o informació sobre els riscos potencials dels pares cap als fills, segons han referit la majoria dels enquestats. L’edat mitjana d’accés ha baixat als 11 anys, quan es recomana retardar-la almenys als 14. Whatsapp és la xarxa preferida. El 50% dels enquestats assegura haver vist material sexual o violent involuntàriament en Internet sent menor d’edat. S’alerta a més, de la facilitat d’accés a plataformes que promocionen comportaments com l’autolesió o els trastorns alimentaris. Juntament amb la falta de control també es recorda als pares que la creixent sobreexposició als fills, l’anomenat sharenting, pot comportar també violència contra aquests.

Grooming i happy slapping

Groominghappy slapping

Aquesta manca de supervisió es produeix en un escenari on les fronteres entre el món virtual i el real es difuminen, en termes de violència. 2 de cada 10 de les persones enquestades van patir l’anomenat grooming quan eren menors, la majoria sobre els 15 anys. Parlem l’intent d’un adult de guanyar-se la confiança del menor a Internet per a cometre un abús físic.

L’organització comparteix també la seua preocupació pel creixement de les noves formes de violència a través de les plataformes digitals, com el happy slapping o violència lúdica i voluntària entre amics per a guanyar popularitat.