Save the Children, sobre els efectes de la DANA en els menors: “Tenen fòbies, malsons, por d'eixir al carrer i algun s’han oblidat de llegir”

Rodrigo Hernández, coordinador de l’ONG a València, reivindica espais on els professionals puguen supervisar la salut mental de la població infantil

Rodrigo Hernández durant la seua intervenció en 'Les notícies del matí' este dimarts
Rodrigo Hernández durant la seua intervenció en 'Les notícies del matí' este dimarts / À Punt NTC

Save the Children ha fet una crida per a preservar la salut mental dels menors de les poblacions afectades per la DANA, especialment de la vintena de la denominada zona zero. El coordinador d’esta ONG a València, Rodrigo Hernández, ha alertat de les conseqüències de les riuades en el benestar emocional dels menuts, que són més serioses del que poden semblar. “Hi ha xiquets i xiquetes amb fòbies, malsons, por d'eixir al carrer, xiquets i xiquetes de 9 o 10 anys que s’han oblidat de llegir pel trauma, xiquets de 6 anys que s’han tornat a fer pipí en el llit... I tot això és conseqüència del que han viscut”, detallava Hernández en una entrevista este dimarts en Les notícies del matí.

El coordinador de les accions que du a terme esta ONG en les zones afectades per la catàstrofe apuntava que els efectes de la tragèdia són especialment preocupants en els casos de les famílies més empobrides. “Són precisament les famílies que vivien en cases en pitjors condicions, les que estaven més a prop dels barrancs, que també han perdut les zones de cultiu que ajudaven a sobreviure les famílies amb ingressos baixos”, explicava el responsable de Save the Children a València durant la seua intervenció en la ràdio d’À Punt.

Segons les estimacions d’esta entitat hi ha 163.000 xiquets que viuen en la zona de la DANA. Vora 70.000 estan en els pobles més afectats per les riuades del dia 29 d’octubre i prèviament, abans de la riuada, ja estaven en una situació que Hernández qualificava de “molt complicada”, en referència al 33% de la població infantil que estava en una situació de pobresa o risc d’exclusió social.

En este sentit, apuntava que “l’obsessió” de Save the Children era que, en les polítiques de recuperació, es tinguera en compte la infància, donat que els menors també són afectats. “Demanem una resposta a l’altura dels xiquets, el que demanem per a ells és bo per al conjunt de la societat”, afegia.

En la mateixa línia reivindicava la creació d’espais segurs per als menors, perquè estos espais, que poden ser els centres escolars però també espais alternatius, permeten als professionals examinar com estan i com evolucionen els menors després de la tragèdia. Save the Children ha habilitat espais d’este tipus, les denominades escoles de Nadal, en set poblacions negades per l’aigua, entre elles Paiporta, Sedaví, Massanassa o la pedania valenciana de la Torre.

“Els espais segurs no són simples ludoteques, són espais on els treballadors socials, els psicòlegs... poden acompanyar els xiquets i les seues famílies a recuperar-se. Es tracta d’espais on estos professionals poden controlar com estan de salut mental els menors o com estan les famílies de recursos econòmics”, assenyalava.

Juntament amb estos espais segurs, la recuperació dels mitjans de vida de les famílies i la coordinació de les administracions per a donar una millor resposta són els altres dos pilars que Rodrigo Hernández considera necessaris per a afrontar la recuperació de la població infantil dels pobles devastats.

També et pot interessar

stats