La savina de Los Responsos, a la Pobla de Sant Miquel, candidata a Arbre del 2024
Medi Ambient organitza aquest divendres una visita a l’arbre mil·lenari, que cada any acompanya els pelegrins en el camí a la romeria de Santa Quitèria
“T'imagines una cosa viva que tinga mil anys?”. Amb aquesta pregunta presenta la Pobla de Sant Miquel, al Racó d’Ademús, el seu arbre mil·lenari en la candidatura a Arbre de l’Any 2024 a Espanya. Es tracta de la savina de Los Responsos, un arbre molt estimat pel veïnat i que any rere any acompanya els pelegrins en el camí de la romeria de Santa Quitèria, on és el lloc de descans i oració.
La savina de Los Responsos és un dels deu arbres que opten a aquest reconeixement, creat per l'ONG Boscos sense Fronteres el 2007. El premi distingeix cada any exemplars ben cuidats i gestionats pels habitants per a destacar-los com a patrimoni natural del territori. El guanyador es tria per votació popular, que estarà oberta fins al 16 de desembre. Però aquest concurs, a diferència d'altres, no té en compte la bellesa, la grandària ni l'edat de l'arbre. El que importa és la història i la relació que guarda amb les persones i el territori. Es busquen exemplars que "s'han convertit en una part integrant de la comunitat", assenyala l'organització.
Amb motiu de la candidatura de l’arbre mil·lenari i coincidint que els pròxims dies se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, la Conselleria de Medi Ambient ha organitzat aquest divendres l’activitat Sent la Immortalitat, per a donar a conéixer la savina. Els participants es podran endinsar en els boscos de savina turífera (Juniperus thurifera) que conformen, en el parc natural de la Pobla de Sant Miquel, un dels millors hàbitats d’aquesta espècie.
La savina de Los Responsos fa una altura de 12,9 metres i el perímetre del tronc és de 5,23 metres. Tal com es detalla en la candidatura a Arbre de l’Any, és un dels exemplars de majors dimensions i longevitat de la Comunitat Valenciana. Des que el van catalogar com a monument natural el 2009, l’arbre ha sigut “rescatat de l’oblit” i l’han recuperat a través dels treballs de conservació de la Brigada de Patrimoni Arbori de la Generalitat i del parc natural.
