Sayo Bellvís, pilot d'avions: "És el nostre moment, les dones estem pertot"
Aquesta comandant aèria conta com va guanyar-se un lloc en un sector dominat per homes tot i els obstacles per la falta de referents femenins i la dificultat de conciliar
Sayo Bellvís és comandant aèria des de fa 22 anys i es guanya la vida pilotant avions comercials en Air Nostrum. Filla d'una família amb tradició farmacèutica, va heretar l'amor per volar de son pare des de menuda. Ell no va poder complir el somni de ser aeronàutic per un problema mèdic en la visió i per falta de suport parental. Amb quinze anys, Sayo es va adonar que les classes de Biologia a l'institut no eren per a ella. "Em vaig plantejar que volia ser pilot. I vaig pensar… i per què no?", conta en entrevista amb À Punt.
Tenia el suport de la família i les ganes de trencar amb un sector dominat pels homes. "És una professió molt desconeguda i idealitzada. Però no hi ha diferència de ser home a dona, encara que n'hi ha menys", reconeix. De fet, quan va començar la instrucció, amb només 21 anys, ella era l'única xica de la promoció. Iniciava aleshores un camí cap a l'èxit professional no lliure d'entrebancs. Al començament feia classes teòriques, però sabia que volia més. Quan va complir 25 i va aconseguir les 1.500 hores de vols que es requereixen com a mínim, va decidir fer el pas. Però arribava el primer obstacle: "Vaig anar llicència en mà al cap a demanar-li treballar en la càrrega aèria. Em va dir que no. (...) Que jo era bona per a l'escola, que em quedara a fer instrucció", recorda Sayo. Sap, assegura, que li ho va dir pel seu bé, per a "protegir-la" d'una faena que requeria carregar paquets en l'avió, treballar moltes hores de nit i sovint en condicions extremes de fred. "No em va molestar", afirma. Però això no la va detindre, perquè "clar que una dona està capacitada per a fer vol de càrrega".
El meu cap em digué que em quedara a l'escola d'instrucció
Així i tot, sap que justament això, la condició femenina, comporta que "sempre estiga en el punt de mira" tot i estar “capacitada” com qualsevol home: "Ho pots fer bé o mal, et pots equivocar com qualsevol altra persona. Però saps que les mirades estan sobre tu", reconeix. Per això, prefereix prendre's amb humor aquest escrutini social que, d'alguna manera, està promogut pel manteniment de rols sexistes en l'imaginari col·lectiu. "Sempre faig borma, quan ve un passatger a l'avió i diu 'Ai, el porta una dona!'. Responc: 'Sí, ves alerta per a aparcar'. És la imatge que tenim", afirma Sayo, que assegura entendre l'impacte que provoca el fet de veure una dona pilot. "Quan anem dues en cabina és ja la bomba", bromeja.
Entenc que impacte veure una dona pilot, i quan anem dues en cabina ja és la bomba
El més difícil és la conciliació familiar amb la faena. Sayo té tres fills i una reducció de jornada del 50% que en la pràctica s'aplica a tindre menys dies de vol. Malgrat tot, encadena jornades maratonianes que de vegades comporten fins a sis trajectes per dia, concentrats sobretot en els períodes vacacionals, on hi ha més incidència del turisme. Pot passar fins a cinc dies fora de casa. "Jo me'n vaig amb la maleta i deixe tot organitzat a casa, per exemple les extraescolars", sosté l'aeronàutica. Reconeix que no seria possible complir aquest pla de treball frenètic sense ajuda del marit. I és conscient del que deixa arrere cada vegada que ix de casa: "Et perds coses, clar. Per exemple, els primers passos quan són menuts".
És el preu d'igualar la balança de gènere en aquest sector. Però, paral·lelament, l'ofici té coses positives. Sayo se sent “beneïda” i realitzada professionalment, per exemple quan porta gent a casa per Nadal. "És sacrificat", admet. Però a ella li compensa: sap que és una afortunada per poder treballar en el que li agrada, perquè "no és comú". "És el nostre moment, el de les dones, que estem pertot. Ningú va dir que fora fàcil, però és una sort", conclou.
