El sector progressista del CGPJ assenyala José Manuel Bandrés com al seu candidat al Constitucional

Els vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no han fet passos significatius en les converses amb els vocals progressistes per a renovar el Tribunal Constitucional (TC), més enllà de comprometre's en els pròxims dies a culminar la investigació de possibles candidats, i a avaluar la “idoneïtat” de l'aspirant progressista. Tot això, després de més de dues hores de reunió de la comissió negociadora, i quan es compleix mes i mig del termini legal per a realitzar els nomenaments de dos magistrats per al tribunal de garanties. Per contra, els progressistes han informat que el seu candidat és José Manuel Bandrés, de qui els conservadors s'han limitat a assenyalar que en els pròxims dies efectuaran l'"avaluació d'idoneïtat" d'aquest magistrat amb dinou anys d'antiguitat en el Tribunal Suprem.

Malgrat que els progressistes ja tenen el seu candidat, triat d'una llista de nou magistrats, els conservadors continuen sense posar cap nom sobre la taula. Les parts s'han donat de termini fins al 16 de novembre. Per tant, no tira avant la via dels progressistes, que plantejaven convocar un ple extraordinari el 10 de novembre per a culminar el procés.

Per a nomenar els dos magistrats es precisa un mínim d'onze vots, la qual cosa requereix el pacte entre conservadors i progressistes, que compten amb huit vocals per cada bloc, si bé després estan els moderats Vicente Guilarte i Wenceslao Olea que completen els díhuit vocals actuals.

Bandrés, el magistrat que va defensar la immersió lingüística a Catalunya

El candidat progressista, José Manuel Bandrés, va defensar la immersió lingüística a Catalunya quan en la dècada dels huitanta va passar per l'Audiència Territorial de Barcelona i va proposar el 2001 la “descentralització” del Consell General del Poder Judicial.

A més de manifestar-se en les seues resolucions sobre la immersió lingüística, Bandrés es va pronunciar públicament sobre el dret d'autodeterminació i l'ordenament constitucional. En 1997, va deixar clar en una conferència a Barcelona que "la Constitució no reconeix el dret de secessió de les diferents nacionalitats i regions que integren l'Estat", perquè la Carta Magna "es fonamenta en la indissoluble unitat de l'acció espanyola".