El Senat reclama salvar de l’extinció el catxalot del Mediterrani
Amb una estimació de 400 exemplars, la xifra descendeix cada any a causa del tràfic marítim i la contaminació acústica.
El cens de catxalots que viuen en aigües del mar Mediterrani arriba amb dificultats als 400 exemplars, xifra que descendeix cada any a causa del tràfic marítim i la contaminació acústica. Per aquesta situació, el Senat ha demanat al govern espanyol que els incloga com a espècie en perill d’extinció i que pose en marxa un pla efectiu per a protegir-la.
La moció per a incorporar aquesta espècie en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, presentada pel grup socialista a la Comissió per a la Transició Ecològica de la cambra alta, ha sigut aprovada per unanimitat. Planteja que es preserven les zones més importants del seu hàbitat natural, especialment les aigües del sud de llevant de les Illes Balears, on els estudis científics apunten que pot ser la seua zona de cria.
El catxalot és el major dels odontocets, és a dir, cetacis amb dents. La llargària mitjana del mascle adult és de 16 metres, i pot arribar fins als 20 metres, i 57 tones de pes. Així mateix, la proposta recull dades científiques com els del projecte Balearic Sperm Whale, que ha seguit durant més d’una dècada aquests mamífers marins i estima que la població total de la conca és d’uns 400.
A escala mundial, l’estatus d’amenaça del catxalot és de “vulnerable”, encara que la Unió Internacional de Conservació de la Natura ha elevat a categoria d’“en perill” la població mediterrània per l’escassetat d’efectius, principalment a causa les interaccions amb la pesca, la pertorbació amb l’ésser humà i l’impacte contra grans embarcacions.