Els serveis socials valencians suspenen, però progressen adequadament

La cobertura social a la Comunitat Valenciana continua entre les més baixes d'Espanya. El territori torna a suspendre en l'índex de desenvolupament de serveis socials, l'IDEC (Drets/Economia/Cobertura), un baròmetre que des de 2012 avalua la cobertura pública a les autonomies. L'examen de l'exercici de 2020 puntua el sistema valencià amb 4,65 punts, per davall de la mitjana autonòmica, que és de 5,34, i qualifica els serveis socials de dèbils.

Tanmateix, l'informe destaca l'esforç de la Comunitat Valenciana per a enfortir la cobertura social des 2015 –coincidint amb el canvi de govern– quan aquesta partia de la consideració "d'irrellevant", amb només 0,6 punts. Des de llavors ha crescut quatre punts en l'IDEC, 1,35 dels quals en l'últim binomi, experimentant el creixement més gran d'Espanya des que existeix l'índex.

Aquest increment s'ha traduït en una millora de la rellevància econòmica de les polítiques socials i un lleuger augment de la cobertura. L'informe destaca que la despesa per habitant i any ha passat de 196,1 € el 2013 a 377,5 € el 2019 (últim any avaluat en pressupost), amb la qual cosa s'aproxima un poc més a la mitjana estatal, que és de 406,3 €, i supera el percentatge de despesa sobre el PIB regional (1,7%) del conjunt autonòmic (1,65).

La Comunitat Valenciana destaca també en atenció a la dependència (la taxa de desatenció és de l'11,6%, menor que la mitjana estatal, que és del 17,1%), l'acolliment familiar a menors (64,3% sobre el 50,4% estatal).

Per contra, presenta un dels dèficits més acusats en la cobertura de les rendes mínimes d'inclusió, que apleguen al 4,2% de les persones que estan per davall del llindar de la pobresa, que és inferior a la mitjana estatal del 7,9%. I això tot i oferir una quantia més gran, del 20,5% de la renda mitjana familiar, tres punts per damunt de la mitjana del conjunt de les autonomies.

Poques places públiques i "drets de paper" per desenvolupar

Altres punts en roig són les places residencials públiques (1,7 per cada cent persones, per 2,7 de mitjana a l'Estat), els centres de dia per a persones majors (0,8 places per cada 100, enfront de les 1,1 de la mitjana autonòmica), l'assistència a domicili (1,9% envers 4,9 a l'Estat), la teleassistència a majors de 64 anys (5,9% de cobertura per 10,2% a Espanya) o l'allotjament de persones sense sostre, amb 16 llits per cada 100.000 habitants, quan la mitjana estatal és de 40,7 places.

En el balanç de la Comunitat Valenciana, l'estudi reconeix un desequilibri entre l'alt reconeixement de drets sobre el paper, i el gaudi d'aquests entre la ciutadania, un conflicte que atribueix al "comprensible" temps que necessita per a implementar-se la recent llei de serveis socials.

El 40% de la població espanyola, amb una cobertura social dèbil

En el còmput general de l'Estat, l'IDEC destaca que la despesa pública continua sense haver recuperat els nivells anteriors a la crisi econòmica de 2017 i és del l'1,98% de mitjana sobre els PIBs regionals.

L'informe destaca que encara hui el 40% de la població espanyola viu en comunitats amb serveis socials febles o irrellevants, i critica que "la complexitat burocràtica i els tràmits enrevessats s'han incrementat, i constitueixen autèntiques barreres que dificulten que les persones puguen fer ús efectiu de les prestacions i els serveis socials quan més els necessiten".

El País Basc (7,95 punts DEC), Navarra (7,0) i Castella i Lleó (7,3) reben la millor qualificació, amb puntuacions d'excel·lent i bé. La Comunitat de Madrid és la que té pitjors serveis socials (3,2 punts), seguida de Múrcia, Canàries i Cantàbria descrits com a irrellevants, és a dir, per davall dels 4,5 punts.