Set aiguamolls valencians pateixen pressió "molt alta"
L'informe de SEOBirdlife remarca també que l'Albufera de València és un dels sis espais més amenaçats d'Espanya
Els aiguamolls són espais essencials per a la conservació de les aus i el seu hàbitat. També són zones amenaçades per l'activitat de l'ésser humà. SeoBirdLife ha presentat aquest dimecres, Dia Mundial dels Aiguamolls, un informe titulat Aiguamolls Ramsar a Espanya: en alerta. Adverteixen del delicat estat de conservació d'aquests espais naturals. Espanya té 75 aiguamolls reconeguts pel conveni Ramstar (sols per darrere en quantitat del Regne Unit i Mèxic). D'aquest total, SeoBirdLife disposa informació de 61 aiguamolls, i tots pateixen algun tipus d'amenaça. Set d'aquests espais estan a la Comunitat Valenciana i tots estan sotmesos a una pressió "molt alta", segons l'informe.
L'Albufera de València, el Fondo, les llacunes de la Mata i Torrevella, les Salines de Santa Pola, el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Marjal de Pego-Oliva i la Marjal d'Almenara compateixen un alt nivell de pressió. L'informe també analitza els aiguamolls més amenaçats entre aquests 61, i l'Albufera de València es troba entre els sis que formen aquesta llista.
L'organització conservacionista remarca que el 60% dels aiguamolls d'Europa es troben en un estat "desfavorable", dada que a Espanya arriba fins al 70%. A la Comunitat Valenciana hi ha 48 aiguamolls, segons l'informe sobre l'estat del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat a Espanya de 2020 del Ministeri de Transició Ecològica. D'aquest total, 8 pateixen una situació qualificada al document de "molt alterada" i altres onze "d'alterada".
Els aiguamolls són ecosistemes d'alt valor ecològic que acullen una gran biodiversitat i que ofereixen una àmplia gamma de serveis ecosistèmics com, per exemple, fixació de carboni, disminució del risc d'inundació o millora de la qualitat de l'aigua, segons ha recordat aquest dimecres Carmen Hernández, investigadora de la Universitat Politècnica de València (UPV). Hernández, que treballa en l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la UPV, ha recordat que molts s'han assecat per a ús agrícola i això ha fet que s'hagen perdut milers d'hectàrees d'un ecosistema "molt valuós".
Quasi el 50% de les espècies de fauna i flora es relaciona de manera directa o indirecta amb els aiguamolls. A Espanya són les grans àrees de descans de totes les espècies migratòries que venen del nord d'Europa, bé per a criar, o bé per a hivernar. A més, són grans reguladores del clima i de les aigües, ha subratllat el director gerent de la Fundació Global Nature, Eduardo de Miguel, que ha lamentat que malgrat això han sigut potser els ecosistemes més agredits des de finals del segle XIX.
En un sentit semblant s'han pronunciat especialistes de la Universitat de València (UV) i de la Fundació Global Nature integrats en el projecte europeu LIFE Wetlands4Climate, que han reivindicat els aiguamolls mediterranis com a aliats per a afrontar el repte de mitigar el canvi climàtic.
"El coneixement generat en aquest projecte permetrà una acció immediata, consistent a aplicar aquelles mesures de maneig i gestió que, mantenint la salut ecològica dels aiguamolls, n'augmenten la capacitat de retenció de carboni i contribueixen en major mesura a la mitigació del canvi climàtic", ha explicat el catedràtic de Microbiologia i Ecologia de la UV, Antonio Camacho.
Per part seua, l'experta de la Fundació Global Nature, Vanessa Sánchez, ha assegurat que "els aiguamolls en bon estat de conservació poden ser succionadors i reduir la quantitat de gasos amb efecte d'hivernacle en l'atmosfera, en canvi, si estan alterats, poden convertir-se en grans emissors".