Set de cada deu dones pateixen molèsties menstruals pràcticament tot l'any

Un estudi del CSIC i la UPV apunta que el 20% de les dones que pateixen molèsties cada mes no ha acudit mai a una visita ginecològica

Imatge d'arxiu amb una dona amb forts dolors menstruals
Imatge d'arxiu amb una dona amb forts dolors menstruals / Shutterstcok

Un estudi de l'Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (Ingenio, per les seues sigles en castellà), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la University of Western Austràlia assenyala que el 70,9% de les dones a Espanya experimenta molèsties pràcticament tot l'any. Les conclusions de l'estudi d’este centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) indiquen que, malgrat l'alta prevalença, el 20% de les dones que pateixen molèsties cada mes afirma no haver acudit mai a una visita ginecològica.

L'estudi, publicat en la revista Frontiers in Public Health i fet públic este dimarts per la UPV, combina mètodes quantitatius i qualitatius amb una mostra de 3.490 participants, i es va dur a terme a través d'un qüestionari telemàtic a dones majors de 14 anys nascudes o residents a Espanya.

El treball, liderat per la investigadora Sara Sánchez-López, revela que els dolors menstruals (dismenorrea), la inflor abdominal, la diarrea i els sagnats abundants són símptomes habituals en més d'un 70% de les dones menstruants. No obstant això, només un 45% de les enquestades declara que acudeix al ginecòleg almenys una vegada a l'any. Un 35% afirma que visita al ginecòleg menys d'una vegada a l'any i un 19% assegura que mai ha sigut atesa per un ginecòleg o una ginecòloga.

“La normalització del dolor allunya de diagnòstics i tractaments adequats”

Sánchez-López explica que “moltes pacients se senten desateses o fins i tot ignorades pels professionals sanitaris. Factors com el sobrepés, els antecedents d'ansietat o simplement el fet de ser dona afecten negativament la credibilitat de les pacients en consulta”. La investigadora explica que esta desigualtat coneguda com gender pain gap o bretxa del dolor de gènere—que descriu la tendència del sistema sanitari a subestimar o infratractar el dolor en les dones— “contribueix a la desconfiança en el sistema sanitari i fomenta que moltes dones recórreguen a solucions no mèdiques o fins i tot abandonen la cerca d'ajuda”.

“La normalització del dolor ens allunya de diagnòstics i tractaments adequats”, assenyala sobre este tema, i afig que l'endometriosi, per exemple, pot tardar entre quatre i onze anys a ser diagnosticada. “Parlem de dolors incapacitants i d'una pèrdua significativa en la qualitat de vida, a més del potencial empitjorament de la salut per falta de tractament adequat", apunta Sara Sánchez-López.

La investigació recull, a més, nombrosos testimonis sobre la prescripció “estandarditzada” de la píndola anticonceptiva, així com la falta d'alternatives quan este tractament és rebutjat per algun motiu o no funciona, i fins i tot casos en els quals es recomana quedar-se embarassades com a manera d'alleujar el dolor menstrual. “La pèrdua de confiança en els especialistes està portant moltes dones a no buscar atenció mèdica, fins i tot quan els símptomes són incapacitants. A més, quan acudeixen a consulta, moltes assenyalen sentir-se ignorades i invalidades, rebre diagnòstics erronis o ser tractades únicament amb anticonceptius, sense exploracions prèvies”, assenyala Rocío Poveda Bautista, investigadora també d'Ingenio i coautora de l'estudi.

També et pot interessar

stats