Set dies en el fang: es compleix una setmana de la DANA més catastròfica

El 29 d'octubre de 2024 quedarà per sempre en la memòria col·lectiva dels valencians. El temps dirà com la societat etiqueta i processa este episodi de pluges torrencials, però és segur que la catàstrofe ja ha aconseguit la pàgina més negra de la història recent de la Comunitat Valenciana. Este dimarts, quan ha passat una setmana del desbordament del Magre i el barranc de Poio, es manté la recerca de cadàvers i 69 municipis continuen tenyits de fang, entre tones d'enderrocs, brutícia i ferralla. El dany s'estén per 380.000 hectàrees, des de la Plana d'Utiel-Requena fins a l'àrea metropolitana de València. Hi ha 950.000 persones afectades i 550 quilòmetres d'infraestructures destruïts o greument danyats.

Quan ha passat una setmana de la riuada, encara continuen els esforços per a trobar supervivents o, en el pitjor dels casos, recuperar els cossos sense vida a les zones de difícil accés. S'han acabat els treballs en superfície i els agents inspeccionen ara pam a pam rius, barrancs i garatges subterranis. Un dispositiu de cerca en què participen gossos, drons i efectius de Protecció Civil, Guàrdia Civil i Bombers busca hui Rubén i Izan, dos germans de Torrent (Horta Sud) de tres i cinc anys, que estan desapareguts des que la riuada es va emportar sa casa.

El territori ja plora la mort de 211 persones, una xifra provisional que augmenta cada dia, a mesura que avança la recerca de cadàvers, que no ha fet més que començar a les riberes i els soterranis. La Ciutat de la Justícia ha reconvertit un aparcament en sala d'autòpsies, que l'Institut de Medicina Legal fa amb suport de forenses d'altres autonomies. Fira València s'ha reconvertit en depòsit de cadàvers. Només s'ha pogut entregar els cossos a mig centenar a les famílies.

Estes xifres, que situen la DANA del 2024 com la pitjor i més mortífera catàstrofe en la història recent de la Comunitat Valenciana, per damunt de la riuada del 1957 a València i de la pantanada de Tous, que va anegar la Ribera Alta el 1982. És també una de les més greus d'Espanya, amb una mortaldat superior a les 192 víctimes dels atemptats de l'11-M.

La realitat dels valencians ha canviat per complet des del matí de dimarts. Plovia a manta a l'interior de la província i al prelitoral, sobretot a la Ribera, on es registraren les primeres inundacions. Al migdia, el barranc de Poio se'n va eixir de mare a l'altura de Xiva (Foia de Bunyol). Poc després es va desbordar el riu Magre, i va negar Utiel. Les precipitacions torrencials (va ploure a Xiva en huit hores el mateix que tot un any) alimentaven la rambla de Poio, una canalització d'aigua habitualment seca que va arribar a circular amb quatre vegades el cabal del riu Ebre. Vora les 18:30 hores, i sense parar de ploure a l'interior, l'aigua arreplegada i acumulada a esta rambla va eixir-se'n de mare i va negar completament les localitats de l'Horta Sud.

En eixe moment, la ciutadania feia vida normal. L'activitat comercial i educativa continuava en marxa. Només havien caigut quatre gotes a València i ja no plovia ni a la capital ni als municipis de l'àrea metropolitana. La llengua d'aigua va sorprendre una ciutadania incrèdula en llocs de treball, passejant al carrer, comprant en centres comercials o de camí a casa en els seus vehicles. El tsunami va avançar impertèrrit des dels barrancs cap a la costa, i va agranar tot el que va trobar al seu pas i va superar els dos metres als nuclis urbans i carreteres. S'havien anunciat precipitacions intenses, la província estava en alerta roja tot el matí i el magazín Bon dia, Comunitat Valenciana d'À Punt va dedicar una programació especial a cobrir les primeres inundacions. Tanmateix, l'alerta a la ciutadania va arribar a les 20:10 hores.

Tothom a Utiel, Xiva, Xest (Foia de Bunyol), Pedralba (Serrans) i els barris i municipis a l'altre costat del nou llit del Túria tenen una història a contar d'aquell 29 d'octubre. Hi ha relats de supervivència contra tot pronòstic, de salvaments in extremis, testimonis de l'ofegament de veïns, i milers d'atrapats i incomunicats tota la nit i part de l'endemà en centres de treball o algun punt de la carretera. I també històries de famílies amb l'aigua al coll, algunes de les quals començaren a lamentar des de dimarts ja les primeres morts, entre el pànic pels centenars de desapareguts.

El xoc anímic pel colp i la incertesa van donar pas a una forta indignació per l'alerta tardana a la ciutadania. El temps l'ha feta va mutar en ràbia pel caos organització i la sensació d'abandonament de la població afectada, que ha viscut dies d'anarquia que l'autogestió ha aplacat, així com una històrica onada de solidaritat veïnal arribada primer dels municipis i barris pròxims i després de tots els punts del territori i bona part d'Espanya. Este enuig col·lectiu per la falta d'ajuda i els problemes de coordinació, davant de la catàstrofe més greu de la història recent a Espanya, han provocat situacions inèdites, com la pluja de fang amb què es va rebre els reis, el president del govern espanyol i el president de la Generalitat en la visita oficial a Paiporta (Horta Sud), epicentre del desastre, quan encara els carrers continuen impracticables i encara es busquen milers de desapareguts.

"Jo creia que vivia en el Primer Món. Ja no puc més. He tocat fons", explicava este dilluns, sext dia de la catàstrofe, una veïna d'Alfafar (Horta Sud) en un dur vídeo en què denuncia la situació d'abandonament que percep mentre mostra la destrucció total de la ciutat. No hi ha cap carrer sense muntanyes de brutícia, baixos rebentats o cotxes apilats. En sis minuts que dura el recorregut no para de plorar.

La majoria dels baixos comercials dels municipis afectats a l'àrea metropolitana estan destruïts o greument danyats. Hi ha milers de negocis desapareguts a la província; 40.000 alumnes que no poden anar a l'escola, l'institut o la universitat; cues per a rebre aigua potable, subministraments bàsics i aliments de primera necessitat: També centenars de quilòmetres de carreteres amb talls o desperfectes greus. Danys a la xarxa viària principal i secundària que han causat retencions de més de 40 km en hora punta a les carreteres de la província de València este mateix dimarts.

A 5 de novembre, les coses comencen a canviar. S'ha desplegat el dispositiu de l'Estat més gran en temps de pau, amb més de 7.000 militars, un vaixell de l'Armada i contingent addicional de 10.000 agents de Policia i Guàrdia Civil, a més de forenses i personal de reparació de carreteres i infraestructures ferroviàries. Se sumen als bombers i als serveis d'emergència autonòmics i locals, que progressivament, des del primer dia, intenten lidiar amb esta crisi de proporcions estratosfèriques.

La Generalitat ha demanat suport econòmic per un valor equivalent al pressupost de tot l'any, dels que el govern central ja n'ha compromés un primer paquet de 10.600 milions. Ja s'anuncien tota mena d'ajudes directes als damnificats, contingents per a la reconstrucció de locals i habitatges i un cinturó social en suport de les empreses i els treballadors damnificats, amb moratòries i facilitats d'Hisenda. Una pluja de promeses, autonòmiques i estatals, difícil de calibrar per una ciutadania encara amb els peus al fang, el cor patint pels morts i desapareguts i la memòria paralitzada en aquella terrible vesprada de dimarts del 29 d'octubre.