“Ha sigut un repte poder compaginar el moviment sota la pluja escoltant la música a través d’una orellera”

“Ha sigut l'experiència de la meua vida, des que vaig xafar París ho he viscut tot molt present i cada moment, estic superfeliç i tinc el cor ple d'alegria”. Són les paraules del ballarí valencià Ismael Turel que, amb 29 anys i una carrera internacional, ha fet part de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de París d’este divendres.

Arribar a la capital francesa i formar part d’este esdeveniment ha sigut un procés que va començar ja fa anys a Riba-roja de Túria, on va iniciar la seua formació en el Conservatori de Dansa Professional. “Vinc d'una família molt humil, però sempre m'han donat molt de suport”, agraeix. “Vaig passar després pel Ballet de la Generalitat, que ja no existeix, i des d'allí, quan va tancar, me'n vaig anar a formar part de la Malandain Ballet Biarritz, al País Basc francés”, on ha passat vora una dècada.

Fa un any, els membres del ballet van rebre la notícia del director que estaven començant les audicions per a la cerimònia dels Jocs Olímpics, ja que anava a contemplar molta dansa. Amb tot, van haver d’esperar perquè els confirmaren la seua participació, però tot ha passat “molt de pressa”, afirma. “Fa tan sols cinc mesos van començar els assajos i més tard, a París, en els estudis de Disneyland, vam reprendre els assajos generals, amb vestuaris i 300 ballarins, ha sigut una pel·lícula”.

Les instal·lacions de Disney a la capital francesa van servir per a assajar de manera gairebé clandestina, “calia que ni cap mitjà ni ningú sabera el que s'estava coent”. La Malandain Ballet ha sigut una de les companyies franceses seleccionades per a participar en el sumptuós esdeveniment, en el qual han participat fins a 3.500 ballarins de tots els estils.

La climatologia, però, no va acompanyar i la cerimònia va estar passada per aigua. “Ballem davant d'un riu amb gent per tot arreu, en els edificis, els carrers… Ha sigut un repte poder compaginar el moviment sota la pluja escoltant la música a través d’una orellera, però teníem marques en l'escenari i l’organització ens ho ha posat molt fàcil, hi ha hagut un gran desplegament de gent perquè tot isquera bé”, explica. “Va haver-hi molt de control, molta policia i seguretat, mai havia viscut una experiència tan surrealista, però vam poder oferir dansa d'un bon nivell”.

Lluny d’eixe escenari, este dissabte a la nit Turel ha tornat a València, on s’ha enfrontat a “un públic, unes cortines i un focus” en la 3a Gala de Dansa Internacional Valenciana, en què ha presentat un duet amb signatura pròpia. “En esta ocasió he tingut la sort de ballar una peça meua en la qual ho he estudiat tot des de dins, des de la música al vestuari, és molt diferent del viscut a París, però ambdues experiències són molt gratificants”.

Ho fa després de nou anys de carrera professional en la dansa a l'estranger. Denuncia que a l’estat espanyol, i especialment a València, “hi ha molt poc de reconeixement” als ballarins que han estat dedicant-se a esta disciplina artística i aquells que han estat treballant a l’estranger. Un cas més de fuga de talent escènic valencià que torna, de moment, de visita.