El simater que desafia els límits de la discapacitat: “si no puc tornar a caminar, volaré”
En el Dia Internacional de la Discapacitat parlem amb Rafa Botella, un jove amb tetraplegia i una història de superació plena d’optimisme
Quan tenia 19 anys, Rafa Botella va patir un accident que li va deixar tetraplègic. Però la discapacitat mai ha impedit a aquest jove de Simat de la Valldigna tindre una vida intensa i plena d’emoció, d’aventures, d’amistat i de música.
“Vaig pensar, si no hi havia solució per tornar a caminar, havia de fer una cosa més difícil encara, volar” relata Rafa, qui no va dubtar a passar de la cadira de rodes a un paracaigudes. La seua casa també és el punt de reunió de la seua colla, que l’acompanyen en excursions a la platja, mundials de futbol, grans premis de motocilisme i, fins i tot, en viatges per Europa seguint la pista dels seus festivals favorits de música Hardcore.
Aquesta última afició ha sigut un dels principals motors que l'han fet viure de manera apassionada i ser una persona “superfeliç” com li descriu el seu inseparable grup d’amics. Rafa ha trobat en aquest estil musical la manera de connectar amb els records d’una etapa anterior. “Quan sentia aquesta música de nou, tancava els ulls i em traslladava a l’època en què estava botant davant dels bafles” recorda aquest simater. “Després de l’accident m’ha ajudat d’una altra manera. Gràcies a un software, podia fer les meues sessions i arreglar-les, punxar… i això m’omplia” explica amb un somriure.
Ara, la seua història ha inspirat el curt Hardcore, dirigit per Adán Aliaga. La peça creada pel cineasta de Sant Vicent del Raspeig ha estat a punt de colar-se en les nominacions als Goya, i ha rebut, entre altres premis, el Berlanga 2022.
En el Dia Internacional de la Discapacitat, hem volgut acostar una història de superació plena d’optimisme, però que també deixa entreveure la duresa de viure amb dolor. Explica que, de la mateixa manera que mai s’ha queixat d’anar en cadira de rodes i, fins i tot, li ha sabut traure la part positiva, "el dolor és diferent, el dolor no té cap part bona, i l’has d’aguantar sempre tu a soles”.