El síndic de greuges investiga l’Ajuntament de València per separar els pares de les famílies d’un centre d’acollida de migrants

El síndic de greuges ha obert una investigació a l’Ajuntament de València després d’una queixa del PSPV, en la qual alertava que el consistori està separant els homes de les famílies que resideixen en una residència per a acollir persones migrants. Ara, la institució valenciana ha demanat al consistori un informe “detallat i raonat” sobre els fets descrits en la queixa, així com dels drets contra els quals diu que atempta, amb un termini màxim d’entrega d’un mes. 

En l’escrit que van presentar els socialistes al Defensor del Poble fa tot just una setmana, exposen que l’Ajuntament de València va signar un conveni de col·laboració amb l'Obra Mercedària de València (OMV) per a oferir allotjament integral a famílies en situació de vulnerabilitat social. Un acolliment que es faria a la residència la Torrassa, situada a Rocafort, amb un total de vint places. 

La regidora socialista María Teresa Ibáñez Giménez —que és qui presenta la queixa— lamenta que el consistori no li ofereix informació sobre quines famílies havien demanat accedir al centre, així que va decidir visitar personalment la residència. Allí, diu, diverses dones acollides li van traslladar que estaven a la Torrassa amb els fills menors —“en alguns dels casos nounats”— però sense els conjugues perquè els havien denegat l’accés “pel simple fet de ser homes”. “Encara més, no se’ls va oferir un lloc d'acolliment alternatiu, sinó que, simplement, se'ls va deixar en llista d'espera per per a poder ser acollits en el moment que hi haguera disponibilitat. No obstant això, fins a eixe moment, estes persones es veuen abocades a viure al carrer i separades de les famílies”, adverteix l’escrit.

Uns fets que, afirma, ha reconegut la directora del Centre d'Atenció a la Immigració (CAI) i el cap de secció d'Immigració; Convivència i Cooperació, “que van intentar justificar-ho amb una absència de recursos suficients per a atendre a totes les persones”. “Cal prendre en consideració que, en negar que els pares puguen conviure amb els cònjuges i fills, es fa impossible que el personal d'acolliment puga prestar els serveis més bàsics i accions d'inserció laboral a les dones acollides, ja que, com que estan soles amb els fills menors, es veuen obligades a dedicar tot el temps a la cura dels menors”, recorda Ibáñez.