Els sindicats avancen que impugnaran la consulta de la llengua si incompleix la llei de llibertat educativa

El director general de Política Lingüística defén que el sondeig donarà pas a un model en què la planificació dels grups es farà en funció de la voluntat de les famílies i no a l'inrevés

Un aula amb alumnes de primària, en una imatge d'arxiu
Una aula de primària d'un centre valencià, en una imatge d'arxiu / À Punt NTC
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
22 d'octubre 2024 - 13:46 Actualitzat: 22 d'octubre 2024 - 17:55

Impugnaran la resolució. Així de bel·ligerants es mostren els sindicats si la Conselleria d’Educació no fa marxa arrere amb la consulta que vol fer a les famílies sobre la llengua base, castellà o valencià, en què volen que estudien els fills i per a la qual, a falta de la resolució que l’oficialitze, ja hi ha fins i tot una data fixada. Els sindicats creuen que esta consulta no respecta els drets lingüístics, mentre que des de la conselleria, el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, defén que la consulta “és un mandat de la llei de llibertat educativa”.

Per a Martínez, la consulta, prevista del 26 de novembre al 4 de desembre, donarà pas a un canvi de paradigma: “Passem d’un model on era l’administració qui ofertava la llengua a les famílies, a un model contrari, en què són les famílies les que manifesten la seua voluntat i, en funció d’això, fem la planificació educativa en cada centre”, explicava en declaracions a À Punt després de la reunió que ha mantingut amb els representants sindicals per a exposar-los l’esborrany de la resolució.

Els sindicats, en canvi, qualifiquen de “despropòsit” la resolució que s'està preparant. Argumenten la sobrecàrrega de faena que aporta als centres educatius, que les famílies de l'alumnat de primària votaran sense saber a quin institut aniran els fills el curs següent i, a més, que l’elecció no queda garantida perquè si es tria una llengua però hi ha excés o defecte d’alumnat per a conformar un grup en eixa llengua, l’alumne en qüestió pot acabar integrat en un grup que no havia escollit.

Així ho detallava el coordinador d’Acció Sindical de l’STEPV, Marc Candela, en eixir de la reunió. A més, incidia en el fet que els alumnes que passen a l’institut, si no saben a quin aniran, poden veure vulnerada la llei de llibertat educativa. Per esta raó, Candela ha avançat que, una vegada es publique la resolució, estudiaran si s'ajusta a la legalitat i, si no és així, la impugnaran.

No hi haurà disminució del valencià, busquem un model equilibrat Director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística - Ignacio Martínez

Mentre això arriba, els sindicats impulsaran una campanya entre les AMPA per a promoure el vot cap al valencià i mobilitzacions al carrer, com ha anticipat Candela a À Punt. Els sindicats adverteixen que previsiblement eixirà perdent l’alumnat que vullga estudiar en valencià: “Amb els percentatges que han posat, la previsió és que els percentatges mínims per a poder tindre classes en valencià siga difícil d’assumir”, advertia a les portes de la conselleria. “En les grans ciutats, el valencià recularà”, insistia.

Una visió que no comparteix el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, que nega que l’ensenyament en valencià eixirà perjudicat: “No hi haurà disminució del valencià, busquem un model equilibrat”, manifestava. “Les dos llengües tindran un equilibri i no se n'anirà més d’un 20% de diferència”, afirmava Ignacio Martínez. 

Les direccions dels centres demanen que es retire la consulta

Les direccions dels centres també han demanat la retirada de la consulta perquè “alteraria el procés d'aprenentatge i adaptació de l'alumnat”, fet que consideren “inacceptable des d'un punt de vista pedagògic”.

L’Associació de Direccions d'Infantil i Primària de l'Escola Pública del País Valencià (ADEP-PV) ha publicat un comunicat al respecte en què manifesta el seu “profund desacord” amb el desenvolupament i la implementació de la llei quant al tractament del projecte lingüístic dels centres educatius.

Entre altres qüestions, denuncien que la consulta, “lluny de ser un mecanisme útil i efectiu”, imposa en els centres educatius una càrrega organitzativa i burocràtica “inassolible”, particularment en un context en què molts dels centres no compten amb personal administratiu per a gestionar este tipus de procediments.

Argumenten també que canviar la llengua base d'ensenyament a mitjan cicle escolar és “pedagògicament injustificable”, i que no s'ha considerat l'impacte en la xarxa de llibres de text, “un recurs essencial per a les famílies, que desapareixerà en el moment en què canvie la llengua base”, alerten.

Acord de plantilles docents

D’altra banda, i pel que fa a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que tomba el recurs que va interposar Educació per a tractar de suspendre l’acord de plantilles docents que van firmar el 2023 els sindicats i el govern d’aleshores, presidit per Ximo Puig, els sindicats també han avançat que demanaran que s’execute. “Les plantilles les vam firmar tots els sindicats i són les que volem; per tant, volem que es contracten els 1.200 docents que falten”.

En este sentit, Candela apuntava que estan disposats a convocar mobilitzacions per a exigir el compliment. “La conselleria vol burlar-se de la justícia”, sentenciava Marc Candela.

Els acords signats amb l'anterior govern del Botànic suposaven un augment de les plantilles docents dels centres de 5.200 docents —que havia d'implementar-se en dos anys—, de manera que el 70% del professorat estaria cobert en el curs 2023-24 i el 30% restant, en el següent.

Per la seua banda, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha avançat la voluntat del seu departament de consultar al TSJCV com executar les actuacions que suspén cautelarment la denúncia de l'acord de plantilles docents. “Este conseller, lògicament, el que no vol és tindre cap problema jurídic amb cap docent”, manifestava. 

Rovira ha afegit que ja ha proposat als representants sindicals negociar un acord "estable" de plantilles docents. El conseller ha incidit en el fet que l'actual administració ha complit "la gran part de l'acord, quasi el 80%, el primer any", però en el segon any ha entés que "no era necessari". Per això, va decidir que "les prioritats havien de ser unes altres".

També et pot interessar

stats