Sis escapades per allargar l'estiu sense anar-se'n massa lluny

És temporada de vacances, encara. I moltes valencianes i valencians aprofiten la primera quinzena de setembre per a fer una última escapada abans de tornar a la faena i començar la rutina. A l'interior del País Valencià podem trobar un munt de destinacions que també ens ofereixen alternatives per a gaudir d'un bon descans. Si les haguérem de nomenar tots no acabaríem mai, però a continuació us proposem sis opcions per a acomiadar-se de l'estiu d'una manera diferent.

La Tinença de Benifassà (Ports)

El parc natural de la Tinença de Benifassà, format per la Pobla de Benifassà, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes, el Boixar, el Ballestar i Bel, és, sens dubte, la millor reserva de biodiversitat de les comarques del nord. Es tracta d'un enclavament ideal per a gaudir de la tranquil·litat i d'un entorn natural increïble. Entre els llocs destacats podem trobar el pas natural del Portell de l'infern; la cova dels Rosegadors, on hi ha pintures rupestres, o el monestir de Santa Maria de Benifassà. Una opció a tindre molt en compte per a tots els amants del senderisme.

Bocairent (Vall d'Albaida)

A la Vall d'Albaida podem trobar un dels pobles valencians amb més encant: Bocairent. El seu nucli urbà ens ofereix una postal única, amb uns carrers i unes façanes que conserven l'aspecte medieval. Altres visites obligades en aquesta població són la cava de Sant Blai, una antiga gelera molt ben conservada, i les Covetes dels Moros, unes singulars cavitats excavades en la paret de roca de la muntanya, molt a prop del poble. Per descomptat, Bocairent també ofereix una gastronomia local que paga la pena assaborir, amb licors com l'herber —amb herbes de la serra de Mariola— els pimentons farcits i la pericana, entre altres.

La Vall de Gallinera (Marina Alta)

La Vall de Gallinera és una meravellosa destinació formada pel conjunt de huit pobles: Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili. Es tracta d'un enclavament en què la naturalesa és la principal protagonista. Pels seus camins podrem fer multitud de rutes senderistes, visitar localitzacions plenes d'història com el castell d'Al-Azraq i les pintures rupestres de l'abric de Benirrama o conéixer l'extensa flora que amaga a través dels itineraris botànics.

El Racó d'Ademús

Aquesta terra, banyada per les aigües del riu Túria, Ebró i Bohílgues, compta amb uns captivadors paisatges de muntanya i d'horta, on es cultiva la poma esperiega, una varietat originària de la zona que destaca per la dolçor que té. Visita imprescindible és el parc natural de la Pobla de Sant Miquel, amb sis microreserves de flora i ecosistemes molt particulars, com els savinars de savina albar o la població de teixos més gran de la província de València. La màxima altura se situa a l'alt de las Barracas que amb els seus 1.839 metres representa el sostre de la Comunitat Valenciana —per davant del massís del Penyagolosa (1.813 metres)— i que també és conegut com el Calderón.

Biar (Alt Vinalopó)

A l'interior de les comarques del sud s'ubica Biar, una població carregada d'història. Destaca especialment el castell d'origen musulmà, construcció del segle XII que vigila des de les altures. Però no tot es redueix a la fortificació, sinó que podrem visitar el seu nucli monumental format per un laberint de carrers estrets i empedrats, dur a terme activitats a l'aire lliure aprofitant la situació muntanyenca o tastar el tradicional gaspatxo o dolços com el torró i la mel de romer.

Vilafamés (Plana Alta)

A la Plana Alta trobem aquest acollidor poble construït sobre la muntanya, considerat un dels municipis més bonics d'Espanya, amb un barri antic i un conjunt històric artístic excepcional. Recorrent els seus empinats carrers podem conéixer el singular patrimoni que atresora, com ara la Roca Grossa, que conta la llegenda que pot concedir desitjos; el castell del municipi, datat del segle XIV; la Cova de Dalt del Tossal, un important jaciment arqueològic, i per descomptat, el Museu d'Art Contemporani Vicent Aguilera Cerni, fundat per aquest crític d'art el 1970 i que ocupa el palau del Batlle, un edifici d'estil gòtic el segle XV.