És la situació de Madrid com la de Navarra?

El govern de Pedro Sánchez va decidir en acabar la desescalada que la responsabilitat de la gestió de la pandèmia recauria sobre les comunitats autònomes. Una decisió que, d'altra banda, demanaven tots els grups polítics al Congrés dels Diputats. En mans del govern només quedava la regulació de la mobilitat que excedia l'àmbit de la unitat territorial de cada autonomia. Ara, en un context de creixement general, el govern espanyol va decretar divendres passat l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid, a causa de la gran incidència de casos de coronavirus que està registrant la capital d’Espanya, així com en diversos municipis de l’àrea metropolitana, fet que ha alçat crítiques sobre el tracte desigual entre territoris. El PP ha criticat aquest diumenge la falta d'actuació del govern a Navarra, on el nombre de contagis és elevat i "té una taxa molt superior a la de Madrid". Per la seua banda, la presidenta de la Comunitat Foral de Navarra ha considerat que la decisió del govern central a Madrid es deu al fet que "no es prenien decisions", mentre que a l'autonomia que presideix "hem sigut nosaltres els que hem pres les decisions" d'implantar unes mesures "més restrictives".

Què ens diuen les dades oficials?

L'últim informe del Ministeri de Sanitat, publicat el 9 d'octubre, indica que la incidència acumulada de Navarra es va situar en 675,31 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies, la pitjor dada autonòmica, mentre que la de Madrid es va situar en 540,64. El document xifra, fins al 5 d'octubre, una taxa de positivitat a la comunitat foral del 10,7%, mentre que a Madrid aquesta s'eleva fins al 18,2%. I el percentatge de llits Covid en unitats UCI és del 23,26% a la primera autonomia, i del 39,33% a Madrid (la pitjor dada autonòmica).

Cal recordar que l'acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut sobre la declaració d'actuacions coordinades en salut pública per a respondre a situacions d'especial risc per transmissió no controlada, publicat en el BOE l'1 d'octubre, detalla que el govern i les comunitats autònomes realitzaran un seguiment conjunt de l'evolució de la pandèmia. El document marca que les accions coordinades estan previstes en municipis de més de 100.000 habitants amb una incidència superior a 500 casos en 14 dies; si el municipi presenta un percentatge de positivitat en els resultats de les proves diagnòstiques d'infecció activa per Covid-19 realitzades en les dues setmanes prèvies superior al 10%; i si la comunitat autònoma a la qual pertany el municipi presenta una ocupació de llits per pacients Covid en unitats de vigilància intensiva superior al 35% de la dotació habitual de llits de cures crítiques en els centres hospitalaris. A partir d'aquestes circumstàncies, l'acord marca unes decisions mínimes i obri la porta al fet que les autonomies apliquen "criteris més restrictius".

Més limitacions a Navarra per focus d'origen social

Aquest diumenge, de fet, Chivite va anunciar més limitacions a l'oci i a les relacions socials per a tota Navarra a fi d'evitar l'avanç del coronavirus. La presidenta de Navarra ha recomanat restringir la mobilitat, encara que de moment no ha plantejat aquesta prevenció. Les mesures entraran en vigor demà dimarts i no inclouen confinaments perimetrals, ja que els focus de contagis són bàsicament les relacions socials, i limitar la mobilitat amb altres comunitats té dificultats legals, va explicar. Chivite confia que les mesures donen resultats d’ací a dues setmanes, però va avisar que si no es reduïen les xifres el govern espanyol "prendrà les mesures que haja de prendre" perquè "no estem disposats a assumir que hagen de morir persones, o emmalaltir greument, perquè la majoria seguisca amb la seua vida com si res passara".

Mentrestant, a Madrid, els responsables polítics recorden que demanaran que s'alce l'estat d'alarma si aquest dilluns la taxa d'incidència es manté per davall dels 500 infectats.