Del 'slow food' al 'slow book': una part del sector editorial reclama menys novetats al mercat
Amb motiu de la proximitat de la Fira del Llibre de Frankfurt, la fira internacional del llibre més important, À Punt NTC ha parlat amb representants de la cadena productora del llibre per tal de saber quin moment travessa el sector
A menys d'una setmana de l'inici de la Fira del Llibre de Frankfurt (19-23 d'octubre), a la qual acudiran algunes editorials valencianes amb el suport de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, À Punt NTC ha volgut conéixer quin moment travessa el sector, i què n'opinen els professionals de la cadena del llibre, quan encara moltes empreses menudes es recuperen de l'última crisi per la covid-19. Consultat el sector, hem trobat que les paraules que es fan servir per a definir el moment actual són "immobilisme", "conformisme", "velocitat" i "falta de reflexió".
Arribat aquest punt, cal recordar aquell nou concepte dels anys 90, el slowfood amb el seu manifest, que batejava un moviment internacional que s'oposava a l'estandardització del gust i de la cultura. I després de la interpretació gastronòmica, ha seguit la moda el sector del llibre que l'abril del 2020, en plena pandèmia, va veure com es relaxava el ritme de producció. El dissenyador italià Giorgio Armani va dir al món de la moda: "Jo no vull treballar així, és immoral". Des del mes d'abril hem estat preguntant a la cadena productiva del sector del llibre. Hem volgut saber si ha arribat el moment de passar del slow food al slow book. Si cal rebaixar el nombre de novetats que arriben al mercat. Açò és el que diuen...
Què diuen els professionals del llibre del ritme de novetats?
El professor de la Universitat de València, Gonçal López-Pampló, entrevistat com a director literari del grup Bromera, en declaracions a À Punt NTC considera que "el sector té una certa tendència a actuar com sempre... Si bé la pandèmia podria haver servit per a preguntar-se com moderar el volum de novetats, que sovint es fagociten les unes a les altres... la voluntat del sector és tornar al 2019. Diria que ni hem aprés ni hem volgut aprendre. En el món editorial no veig cap canvi".
El desig de futur de López-Pampló és clar: "M'agradaria que es publicaren menys llibres i que les novetats tingueren més espai —en els taulells i en el temps–. I que Amazon fora irrellevant. Però això és impossible".
L'editor Manuel Borrás (Pre-Textos) també mostra un cert pessimisme amb la situació actual. "Ací no canvia res ni amb pandèmia ni sense... El món editorial continua cada vegada més constret i subsumit a interessos immediats i de mercadeig, interessos que poc tenen a veure amb una rigorosa divulgació cultural. Tot sona a diners, a no creure's res", explica. Dario Riccobono, de la llibreria La Repartidora, diu del volum de novetats que ixen al mercat: "és el gran problema. Substituïm novetats per altres novetats que sols tenen un mes o un més i escaig. És una bambolla... i amb les bambolles ja sabem el que passa després...".
L'autora valenciana Bárbara Blasco, premi Tusquets 2020, dona la seua opinió en un sentit semblant. "Com a autora i com a lectora, em sembla trist que alguns llibres bons s'obliden al cap de pocs mesos". L'autor Antonio Penadés, Premi Crítica Literària Valenciana 2021 en la modalitat d'assaig, opina també que menys és més. "Molts lectors paren massa atenció a les novetats i a les directrius del màrqueting en detriment dels grans títols de la història de la literatura. Per a seguir les modes ens perdem la lectura dels grans clàssics, els de Grècia i Roma, els de l'era moderna i els del segle XIX, on es troba el zenit de la novel·la, amb una qualitat", analitza. En opinió de la psiquiatra Rosana Corral, autora de 'Si me llegas a olvidar', la sobreproducció literària no permet que les novetats calen entre el públic lector, i no s'assenten.
L'autor valencià Bernardo Carrión ha defensat que en la seua opinió "es publiquen molts llibres prescindibles. Cal recordar que el 40% dels exemplars que es publiquen a Espanya acaben en la guillotina... són llibres que es destrueixen per a fer pasta de paper i amb aquesta, llibres nous. Així és com es reciclen després de descatalogar-se". Preguntat si veuria convenient un moviment com el slow food, però aplicat al sector editorial, afirma amb rotunditat "sí, seria molt convenient".
Es publiquen molts llibres prescindibles. Cal recordar que el 40% dels exemplars que es publiquen a Espanya acaben en la guillotina...... són llibres que es destrueixen per a fer pasta de paper i amb aquesta, llibres nous.
Per la seua banda, Paco Goyanes, llibreter (llibreria Cálamo) i impulsor de la trobada anual de Llibreries i Editorials Independents Iberoamericanes Otra Mirada, considera que "seria meravellós que les editorials reduïren el nombre de novetats, però pense que ni els grans grups ni els editors independents hi estan disposats. Uns per ocupar espais en les llibreries i els punts de venda, els altres per intentar fer-se un espai i poder sobreviure. I ves a dir-li a un autor que la seua obra no mereix ser publicada...".
En la seua opinió la qüestió recau en el llibreter o llibretera, "ells són els que han de seleccionar les novetats que interessen a la clientela i d'acord amb la filosofia del negoci. Confie més en el criteri llibreter que en un hipotètic (i impossible, així és el capitalisme) autocontrol editorial. Cada vegada hi ha més editorials, més autoedició i més llibres circulant".
"Una novetat aguanta un mes o un parell de mesos donant positiu i es necessiten novetats per a continuar tenint vendes positives. La solució no és espaiar les novetats —crec que cap grup editorial amb els seus innombrables segells acceptaria—, sinó fer un bon pla de màrqueting, controlar la distribució i que el llibreter i la premsa cultural hi aposte", agrega Manolo Gil (Vincle Edit).
Consultat el món de la distribució, Ismael Gálvez (Podiprint), ha explicat que com que no hi ha espai físic per a tant de llibre i les llibreries solen ser espais menuts, la solució passa per llibreries mostrari de llibres, on el client veja l'obra, la llibreria el demane i s'imprimisca a demanda. Una proposta combinada amb la prestatgeria virtual dels editors. "Això afavoreix una democratització de l'accés al lector per als menuts i mitjans editors. Hi ha més oportunitat de venda per a llibreries i millor i més oferta per als lectors. Aquesta impressió i distribució a demanda és, sens dubte, la més sostenible". Una opció en la qual tots guanyen.
La distribució i impressió a demanda (print on demand/POD), a més a més, evita la destrucció de llibres per part de les editorials, que en l'actualitat envien els excedents no venuts, cada cert temps, a les trituradores per a ser reconvertits novament en paper. Respecte de la impressió a demanda (POD), Almudena Amador, propietària de la llibreria Ramon Llull de València —designada la millor llibreria del 2022 per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE)— ha dit que "imagine que pot ser útil per a determinats casos molt concrets, però en principi no ho veig com una solució. Un dels valors dels llibres en paper són les particularitats de l'edició, pense que impossible de fer amb la impressió a demanda. Actualment, les edicions són d'altíssima qualitat i molt valorades pel públic lector. No només són un reclam sinó part de l'experiència lectora en si mateixa".
Felipe Bens, de l'editorial Drassana, mostra alguns dubtes. "Si menys títols pot portar a una indústria dèbil, en tinc dubtes... El que sí que m'agradaria és que tot el que s'editara es fera amb cura, amb una bona edició, un bon disseny, ben comunicat, ben distribuït. Més que reduir el nombre de títols, optaria per millorar la qualitat dels llibres".
Jorge Díaz Cortés, premi Planeta 2021, preguntat quina és —en la seua opinió— l'assignatura pendent que té la cadena del llibre amb els autors/autores, ha dit que la remuneració dels autors hauria de ser més alta. "Crec que el percentatge habitual de les vendes, un deu per cent del preu del llibre, és escàs", opina.
Quines són les debilitats actuals del sector
Per al llibreter Paco Goyanes la debilitat resideix en "l'excessiva atomització de la distribució i la poca professionalitat de les llibreries". Almudena Amador apunta cap a la distribució: "Deu ser sobretot eficaç. Ja hi ha distribuïdors amb capacitat per a servir en 24 hores i a això és al que hem de tendir. Dit açò, la llibretera ha recalcat que "seria positiu replantejar-nos, com a consumidors responsables i compromesos, la tendència a voler-ho tot per a demà o d'ací a dues hores. Aquesta cultura de la immediatesa té conseqüències en la petjada ecològica i en les condicions de treball del sector".
Verónica García, directora de la distribuïdora Machado, referent en el món de la distribució a Espanya, reclama "que ens faciliten l'accés a la informació de cada procés: des de les vendes per caixa en llibreries, les novetats que preparen les editorials, el temps de recepció dels llibres, el contingut de les devolucions que ens arribaran...".
Una desena d'empreses valencianes acudirà a Frankfurt
Manel Romero, gerent de l'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV), ha confirmat que l'associació acudeix a la fira de Frankfurt juntament amb la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat. "Com que Espanya és el 2022 la convidada d'honor de la fira, esperem (les editorials valencianes) tindre més visibilitat i projecció". S'espera que al voltant d'una desena d'empreses valencianes hi acudisca.
En opinió de Manel Romero, la pandèmia va afectar més negativament "les empreses editorials més menudes, per tindre un model de negoci basat en la presencialitat (presentacions i fires)". Respecte dels últims anys, "hi ha dos factors que han evolucionat molt en els últims anys: internet i la logística. Més enllà del comerç electrònic, pensem que els llibres han de buscar el seu públic lector en comunitats d'internet que reben informació directa i rica. I, d'altra banda, les millores logístiques han de permetre també a les llibreries millorar els terminis d'entrega i el servei oferit als clients.
"El volum de novetats que ixen al mercat és el gran problema. Substituïm novetats per altres novetats que sols tenen un mes o un més i escaig. És una bambolla... i amb les bambolles ja sabem el que passa després..."
