La solució contra la calor en les ciutats: carrers més amples i cobertes verdes en els edificis

Carrers més amples i corredors per a permetre que la frescor de l’horta entre en les noves zones d’expansió de la ciutat i transformar les cobertes per unes altres verdes, a més d’introduir més jardins en els barris ja construïts. Són les alternatives que plantegen els urbanistes per a poder fer front a les altes temperatures a què ens abocarà el canvi climàtic, i que cada vegada faran més difícil la vida estiuenca en les ciutats.

Eric Gielen, professor del departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València, ha exposat en Les notícies del matí que les primeres dades d’un estudi sobre els efectes de la calor en les ciutats, en què treballa en el cas concret de València, posen de manifest que les zones verdes i sense construcció poden registrar fins a dos graus menys de temperatura que el centre urbà de València.

Gielen ha apuntat que la investigació evidencia que hi ha fins a 2,5 graus menys de temperatura en l’horta que envolta València i el nucli urbà. Segons aquest expert en urbanisme, en les zones ja construïdes l'única alternativa que queda per a evitar les illes de calor és la transformació de les cobertes de materials que projecten la calor per unes altres verdes, i introduir més zones verdes.

Ara bé, a les zones d’expansió urbanística on encara es puguen redissenyar els espais públics, el professor d’Urbanisme aposta per traçar espais amples i una sèrie de corredors que permeten “la permeabilitat dels efectes de l’horta i el parc del Túria, que són els pulmons freds de la ciutat”, apuntava.

L’urbanista advoca per augmentar les zones verdes, perquè l’estudi que l’ocupa ha posat en relleu que els jardins de l’antic llit del Túria presenten fins a un grau o grau i mig menys que els carrers del centre de València. A més de disposar de zones més fresques, ajudarien a rebaixar la temperatura de la ciutat a les nits, com ha argumentat en Les notícies del matí l’expert en urbanisme.

Una altra de les alternatives a l’abast de les zones d’expansió de les ciutats són els umbracles, que a més d’oferir ombra, es poden fer amb materials que resten acumulació de calor que irradia, per exemple, l’asfalt.

Cal repensar no sols com construïm, sinó com vivim les ciutats Eric Gielen - Professor del departament d'Urbanisme de la Universitat Politècnica de València

A totes aquestes alternatives, en mans dels urbanistes, es pot afegir la responsabilitat individual de cada ciutadà. Un altre dels factors que els dies calorosos fa pujar la temperatura de les ciutats són els aparells, com els aires condicionats, que empra la ciutadania precisament per a rebaixar els efectes de la calor.

Per això, un altre dels canvis pels quals aposta Eric Gielen és l’esforç individual “i acostumar-nos a viure d’una manera menys còmoda, sent menys exigents en el confort personal”, en el sentit de, per exemple, no posar l’aire condicionat a tan baixes temperatures i fer que hi haja menys diferència amb la temperatura exterior. “Cal repensar no sols com construïm, sinó com vivim les ciutats”, advertia.