Directes
Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

Són els uniformes escolars sexistes?

El castic d’un col·legi concertat a Alacant a unes alumnes per dur la falda de l’uniforme per damunt dels genolls ha obert de nou la polèmica del vestuari a les aules

En la majoria dels uniformes les xiques han de vestir amb falda / À Punt NTC

El col·legi concertat CEU Jesús i Maria d'Alacant s'ha convertit en notícia aquesta setmana després que es coneguera que se'ls havia prohibit l'entrada a classe a un grup d'alumnes per dur la falda de l'uniforme per damunt dels genolls.

Les famílies de les xiquetes han denunciat el fet a la Conselleria d'Educació i encara que Luis Martínez-Abarca, director del centre, reconeix que el castic és discutible i ha fet marxa arrere, també s'ha reafirmat en què si les alumnes no compleixen les normes del vestuari del centre seran penalitzades d'altres maneres. Segons el cap del col·legi, a pesar de les reiterades advertències les alumnes no feien cas i altres companyes es veien obligades a seguir els seus passos per sentir-se part del grup.

El cas ha tornat a despertar un debat que pràcticament es repeteix cada any: és l'uniforme escolar una imposició sexista?

Per a Sandra Molinés, professora de Magisteri en la Universitat Florida i doctora en Psicologia, portar uniforme representa reproduir uns estereotips de gènere que no es corresponen amb els avanços socials d'aquests darrers anys: "és un codi de vestimenta que estableix que les xiques han de portar falda i els xics pantaló". Tanmateix, en els casos en els quals es permet que les xiques puguen portar pantaló "ens ho presenten com un sistema igualitari, però segurament als xics no els permeten dur falda".

L'uniforme també pot reprimir la llibertat d'expressió dels estudiants i obligar-los a identificar-se necessàriament amb un gènere, "deixar triar com vull vestir-me, com m'identifique i quina roba em fa sentir a gust seria la solució", afig Molinés.

Segons l'educadora, la decisió de portar uniforme hauria de ser consultada directament amb l'alumnat, que és qui ha d'utilitzar-lo, i tindre en compte quins són els avantatges i desavantatges.

"És un debat molt més profund. Els uniformes s'emmascaren sota la idea que proporcionen igualtat, però són poques les escoles públiques que utilitzen uniforme i, per contra, com més elitista es considera una escola més historiat és aquest uniforme", explica Molinés, qui a més no creu que portar jaqueta, corbata o faldilla siga el vestuari més apropiat per al joc, "que és la base d'aprenentatge de la infantesa".

Charo Altable, professora de Secundària i especialista en Coeducació Emocional i Sexual, comparteix l'opinió i, a més, situa la problemàtica en un context en el qual "sempre s'ha volgut controlar la vestimenta de la dona en totes les societats, un control que prové del relat bíblic segons el qual la dona és la que incita l'home al pecat sexual". Així mateix, considera que aquesta imposició de les faldes en les xiquetes no correspon a un sentit d'igualtat i que una escola que compta amb aquesta normativa i que és finançada amb diners públics hauria de ser investigada per l'administració per determinar si aplica normes sexistes.

No obstant això, també hi ha persones com Samuel Martínez, estudiant de Magisteri en la Universitat Florida, que considera que, actualitzant els uniformes als avanços socials en igualtat aquests poden ajudar a acurtar les diferències econòmiques dels xiquets i xiquetes d'una mateixa escola. "L'uniforme també pot ser positiu perquè el vestuari no servisca com a excusa perquè uns alumnes assetgen a altres", opina el futur mestre.

Una qüestió que compta tant amb veus a favor com en contra, però en què, de moment, els centres escolars tenen l'última paraula.

També et pot interessar