SOS Desapareguts denunciarà ajuntaments, el Consell i el govern espanyol per la via penal per la gestió de la DANA
L’associació ja inclou la reclamació de trenta famílies pels delictes d’imprudència, negligència o omissió del deure de socors
L’associació sense ànim de lucre SOS Desapareguts prepara una denúncia per la via penal contra l’administració local, autonòmica i estatal per la gestió de l’emergència de les riuades de València, que deixen un balanç oficial de 222 persones mortes i quatre desaparegudes.
Segons ha explicat a l'Agència EFE el president d’esta entitat, Joaquín Amills, un equip format per advocats i especialistes en emergències treballa en la redacció d’esta denúncia, que ja inclou la reclamació dels familiars d’una trentena de víctimes —xifra que està en evolució— i que es presentarà a mitjan gener a l’Audiència Nacional.
"Estem convençuts que podem anar per la via penal i, posteriorment, per l’administrativa, contra les administracions locals, el govern autonòmic i el central", insisteix Amills.
"Ens volen convéncer que el que ha matat la gent és la DANA. Jo no discutiré el canvi climàtic, però la DANA no ha matat ningú, sinó la riuada. La DANA és un fenomen atmosfèric al qual ja estem acostumats al Mediterrani i que es va preveure amb almenys 48 hores d’antelació", explica.
"El 1957 hi va haver una riuada a València i hi van morir unes 80 persones. Ara ha mort gent on no va caure ni una sola gota. Com s’entén que la gent haja mort ofegada en garatges sense que ningú els avisara que no baixaren, o que hi haguera persones en les carreteres? Ja hi havia morts a les 18:00 hores i fins a les 20:15 no va arribar el primer avís d’Emergències", lamenta.
Per este motiu, Amills està convençut de la viabilitat de la denúncia per la via penal per delictes d’imprudència, negligència o omissió del deure de socors, "perquè en Emergències està tot legislat, tot forma part de protocols que no depenen d’un càrrec polític que haja de pensar o decidir".
La denúncia retrocedirà el màxim previst per la llei, deu anys, per a veure què es va fer o què no s’ha fet
"És com si una persona amb un infart arriba a un centre de salut. El metge d’urgències no improvisarà, sap què ha de fer i quins passos ha de fer", compara el president de SOS Desapareguts, que lamenta que aquell 29 d’octubre nombrosos efectius dels serveis d’Emergències no van ser mobilitzats i van actuar per iniciativa pròpia.
"És evident que ningú vol matar 222 persones, però l’error s’ha d’assumir, s’ha de ser valent, no es pot faltar al respecte a les víctimes", afig.
La denúncia que redacta esta associació no se centrarà únicament en les decisions o omissions dels dirigents durant la jornada del 29 d’octubre i les següents, sinó que retrocedirà "el màxim previst per la llei, deu anys, per a veure què es va fer o què no s’ha fet".
L’equip que treballa en esta denúncia —els noms del qual Amills no desvela— està format per tres advocats, tres tècnics d’emergències —dos dels quals són pèrits judicials— i un catedràtic, segons explica el president de SOS.
La intenció és incloure també en la reclamació els familiars de les víctimes de Letur (Albacete), encara que de moment no hi ha contacte amb ells.
La denúncia i el procés judicial posterior seran gratuïts per als afectats, subratlla el president d’esta associació. "Això no és un negoci per a nosaltres", conclou.
