Els suïcidis augmenten a Espanya des del 2018, una tendència accelerada per la pandèmia

La pandèmia ha accelerat el nombre de suïcidis a Espanya fins a un 5,5% en tres anys, especialment de persones de mitjana edat i residents en grans ciutats i capitals de província, però sobretot de migrants, grup en el qual l'increment frega el 25% enfront del 6,5% dels nascuts a Espanya.

L'informe “Evolució del suïcidi a Espanya en aquest mil·lenni (2000-2021)”, fet per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Salut Mental (Cibersam) i de l'hospital de la Mar de Barcelona, adverteix que el nombre de suïcidis a Espanya “es va acostant perillosament a la mitjana mundial marcada per l'OMS”.

“Les notícies no són bones: el suïcidi, lluny de disminuir, com és desitjable i hem destinat molts esforços, està augmentant. L'estava fent abans de la pandèmia, i després ho està fent de manera molt significativa”, ha sintetitzat en la seua presentació José Luis Ayuso, catedràtic en Psiquiatria i director del Centre Col·laborador de l'OMS per a Investigació i Formació en Serveis de Salut Mental en la Universitat Autònoma de Madrid.

2018, punt d’inflexió

En concret, la tendència a l'alça va començar a manifestar-se en 2018; des de llavors i fins a 2021, el creixement global ha sigut del 6,4%, i s'ha donat tant en homes com en dones nascuts a Espanya o en un altre país, segons les dades que ha exposat Alejandro de la Torre, investigador principal de l'estudi del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental.

Per sexes, l'increment anual en homes ha sigut del 6,7% entre 2018-2021 (un 3,7% entre 2019-2021); en el cas de les dones ha sigut del 6,5% per al primer període i del 5,3% en el segon, la qual cosa mostra un creixement més uniforme en homes al llarg dels anys de la pandèmia i més acusat en dones el 2020.

Segons el país d'origen, l'augment anual aconsegueix el 6,5% en el trienni 2018-2021 per a les persones nascudes a Espanya, però del 24,3% en la població migrant que és, sens dubte, “el grup social més afectat per la pandèmia”.

Tres de cada quatre són homes

L'última foto fixa del suïcidi a Espanya és de 2021, quan segons les dades oficials de l'INE en els quals es basa aquest estudi es van llevar la vida 4.003 persones. Onze al dia.

Així, la taxa de mortalitat per aquesta causa va ascendir a 8,45 morts per cada 100.000 habitants, una xifra que frega ja la mitjana mundial de 9 que ha establit l'OMS i que acosta a Espanya als països amb les xifres més grans com són els Estats Units, el Canadà o els països escandinaus.

Tres de cada quatre persones que es van suïcidar van ser homes (2.982); la meitat (2.016) dels morts tenia entre 40-64 anys, franja amb la qual a més la pandèmia es va acarnissar més, ja que el creixement dels suïcidis en aquestes edats ha sigut del 7,7%.

“Especulem que les mesures de control de l'expansió del virus (tancament de serveis en moments inicials de la pandèmia, mesures de distància social, dificultats econòmiques derivades, etc.) podrien estar darrere d'aquest efecte”, assenyalen els autors.

De la resta, un 31% tenia més de 65, un 13,8% de 25 a 39 anys i un 5% entre 10 i 24 anys. La immensa majoria, el 87% (3.490) van nàixer a Espanya i la resta (12,7%) en altres països.

Increment significatiu en residents de grans ciutats

Un terç (32%) dels morts el 2021 vivien en capitals de província, i quasi un quart en zones rurals (municipis de menys de 10.000 habitants) o municipis urbans d'entre 10.001-50.000 habitants (24,6% i 24,7%, respectivament).

La resta residia en ciutats grans (però no capitals de província) de més de 50.000 habitants. El principal increment durant la pandèmia s'ha donat precisament en residents de grans urbs i capitals de província, en concret del 10,9% i del 6%.

Pic de suïcidis al juliol

En 2021 es va repetir el mateix patró dels anteriors, i és “un clar augment de la mortalitat per suïcidi en els mesos d'estiu”: només el juliol de 2021, es van superar els 400 morts.

Aquest efecte estacional no és exclusiu del suïcidi, sinó que també es dona en altres “processos i conductes relativament similars” i especialment les de caràcter violent, que s'aguditzen amb la calor.

Les expectatives no són bones

Davant aquest panorama, els experts auguren que “les expectatives no són gens prometedores” i així conviden a pensar-ho les primeres dades provisionals de l'INE corresponents al primer semestre de 2022 i segons els quals, el suïcidi es va mantindre com a primera causa de mort externa, amb 2.015 defuncions, un 5,1% més que en el mateix període de l'any anterior.

“Totes i cadascuna d'aquestes morts podia haver sigut evitades”, ha censurat Víctor Pérez, director Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital de la Mar (INAD) i catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

I no només les morts, també es podria haver evitat “un sofriment profund” entorn del mort, entre 15 i 20 persones de mitjana.

Els experts demanen no oblidar, a més, que una de cada cinc persones que intenta suïcidar-se i no ho aconsegueix tornarà a intentar-ho, per la qual cosa urgeixen mesures de gran importància per a mitigar aquest problema. “Parlar del suïcidi no mata, el que mata és ignorar-lo”, ha conclòs Pérez.