Suïcidis: l'emergència sanitària de què no es parla

El suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya. Al dia se suïciden deu persones, una a la Comunitat Valenciana. Segons dades de l'Institut Nacional d’Estadística (INE), només en 2019 es van llevar la vida 3.671 persones, just el doble de persones que van morir per accidents de trànsit el mateix any (1.842) i dotze vegades més de les que van morir per homicidi (292).

Els homes se suïciden tres vegades més que les dones, però les dones ho intenten tres vegades més. La diferència, explica Josep Pena, doctor en Psicologia Clínica i coordinador de la Unitat de Salut Mental de Font de Sant Lluís (València), és que ells utilitzen mètodes més letals. I això es compleix, sobretot, en les persones majors, on s'observen les taxes de suïcidi més altes. D'una altra banda, els diagnòstics per depressió o ansietat es donen en un percentatge dues voltes major en dones que en homes. En canvi, elles busquen ajuda més freqüentment.

“La pandèmia ha sigut un punt d'inflexió, no només en el suïcidis, sinó també en la salut mental en general”, afirma Josep Pena. Des que va començar la pandèmia, i encara que el nombre de suïcidis consumats va disminuir lleugerament el 2020 a la Comunitat Valenciana (de 445 a 430), sí que s'estan incrementant les temptatives i s’espera un repunt dels suïcidis consumats enguany, segons alerten els especialistes en salut mental.

Pena, que va ser un dels experts implicats en l'elaboració del primer pla de prevenció del suïcidi de la Comunitat Valenciana, assegura que les consultes per problemes d'ansietat i depressió s'han disparat amb la Covid-19, sobretot en el segon any de pandèmia. L'augment de les desigualtats socials o de les dificultats econòmiques, així com haver passat un dol per la pèrdua d'un ésser volgut són factors de risc de patir qualsevol tipus de trastorn mental i, sobretot, un trastorn mental greu, la relació del qual amb el suïcidi està àmpliament contrastada.

Els intents de suïcidi es disparen entre joves i adolescents un 250%

Segons un informe publicat per la fundació ANAR, durant el confinament més estricte els intents de suïcidi de joves i adolescents (entre 15 i 29 anys) es van incrementar en un 250%. El mateix informe també assenyala un increment del 280% dels casos d'ansietat i del 87% pel que fa a la depressió.

Es tracta d'un dels col·lectius de població més afectats per la pandèmia i al que els experts miren amb molta preocupació. Segons apunta el psicòleg Josep Pena, mentre que els suïcidis en majors de 60 anys han disminuït un 21%, en persones d'entre 19 i 40 anys s'han incrementat un 30%. De fet, segons les últimes dades de l'INE, si abans de la Covid-19 el suïcidi era la primera causa de mort no natural per a totes les franges d'edat, ara ha passat a ser també la primera de totes les causes de mort entre les persones d'entre 15 i 44 anys, per damunt, fins i tot, de la Covid-19.

“Les persones majors també han patit, però l'experiència d'haver passat altres coses en la vida els ha ajudat a suportar millor la situació”, explica Pena. En canvi, l'adolescència i la joventut són etapes molt expansives i a causa de les restriccions sanitàries “se'ls ha privat de totes les eines de socialització”. El canvi de rutines, la suspensió de les classes, la paralització de l'activitat física, l'absència de socialització presencial, l'avorriment o la frustració han sigut factors clau en l'empitjorament de la salut mental de joves i adolescents, apunten els experts.

El patiment: l'únic factor comú en tots els casos

Cada suïcidi afecta de manera íntima 6 persones de l'entorn de la víctima. Són els anomenats supervivents. Dolors López és una d'elles. La seua filla es va llevar la vida fa anys i va escriure un llibre (Te nombro) relatant el procés de dol. Per a Dolors es tracta d’un problema multicausal i s'ha de desestimar la idea que la persona que se suïcida ho fa perquè es vol morir. “Una persona que se suïcida, independentment del motiu, ho fa perquè vol que s'acabe el patiment”. I aquest, el sentiment de dolor profund, és l'únic factor comú en tots els casos.

Per tant, com apunta Maria de Quesada -autora del llibre La niña amarilla-, “del pensament suïcida a l'acció hi ha un espai ampli en el qual es poden fer coses per a evitar-ho”. Entre els senyals d'alarma, Pena distingeix entre els verbals -sentiment de desesperança, culpa, vergonya o odi a un mateix- i les no verbals -canvis sobtats de la conducta habitual com, per exemple, passar de ser una persona tranquil·la a estar molt irritable.

Parlar de suïcidi salva vides

“Parlar de suïcidi salva vides perquè obri un espai per a la solució”, afirma de Quesada, que va sobreviure al suïcidi als 15 anys té clar que la solució “sempre és demanar ajuda”. Visibilitzar el problema és el primer pas per a combatre'l. “Com a societat hem de ser capaços de normalitzar i evitar l'estigma que va associat als trastorns mentals”, assenyala Pena. “Perquè hi ha com un acord de no parlar-ne”, apunta López i “hem de frenar-ho posant els mitjans suficients per a poder previndre-ho des de tots els àmbits”.

Si estàs passant un moment difícil demana ajuda: telèfon de l’esperança (717 003 717), telèfon contra el suïcidi (600505152), o al 112 .