Els superbacteris: l'amenaça sanitària del segle XXI
Aquests bacteris resistents als antibiòtics maten més d’un milió de persones a l’any, més que la malària, la sida o el càncer de pulmó
Els superbacteris, uns microorganismes resistents als medicaments, ja causen la mort a més gent que el càncer de pulmó o la sida. És la contundent conclusió de l'estudi més gran fet fins ara sobre aquest tipus de bacteris.
L’informe publicat aquest dimecres per The Lancet revela que la resistència als medicaments antimicrobians (RAM) va ser directament la responsable d'aproximadament 1,27 milions de morts al món durant 2019. L'estudi, que va analitzar dades de 204 països i territoris, a més de les morts directes, identifica vora 4,95 milions de morts associades als superbacteris.
Professionals sanitaris i organismes internacionals han advertit repetidament del perill creixent que suposen aquests organismes causants d’infeccions quasi incurables, que afecten de manera especial els més menuts, que no tenen un sistema immune desenvolupat. Els autors de l’informe d'investigació global sobre la resistència als antimicrobians defineixen aquests bacteris com “una de les principals amenaces per a la salut pública del segle XXI”.
"Aquestes noves dades revelen la vertadera escala de la resistència als antimicrobians a tot el món... Les estimacions anteriors havien pronosticat deu milions de morts anuals per superbacteris per a 2050, però ara sabem amb certesa que ja estem molt més prop d'aquesta xifra del que pensàvem", explica Chris Murray, coautor de l'estudi i professor de la Universitat de Washington.
L'any passat, l'Organització Mundial de la Salut va advertir que cap dels 43 antibiòtics els medicaments en desenvolupament o aprovats recentment van ser suficients per a combatre la resistència d’aquests microorganismes.
La majoria de les morts de 2019 es van deure a la resistència als medicaments en infeccions de les vies respiratòries inferiors, com la pneumònia, seguides d'infeccions del torrent sanguini i infeccions intraabdominals.
L'impacte de l'AMR ara és més greu a l'Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia, mentre que al voltant d'una de cada cinc morts correspon a xiquets menors de cinc anys.
Els bacteriòfags, els “virus bons” especialitzats a matar bacteris
Cornelius Clancy, professor de Medicina en la Universitat de Pittsburgh, detalla que una de les maneres d'abordar l'AMR és buscar un nou model de tractament. "El model d'antibiòtic tradicional que hem tingut durant les últimes dècades des de la penicil·lina. Crec que està esgotat", argumenta Clancy.
Un dels mètodes contra les infeccions aquests organismes resistents més prometedors és el que aplica un tipus de virus especialitzats a l'hora de matar bacteris: els anomenats bacteriòfags. L’aplicació d’aquestes teràpies, encara en fases poc desenvolupades en Espanya, però amb més recorregut en països de l’antiga Unió Soviètica, com ara Geòrgia, han tingut diversos casos d’èxit els últims anys.
Investigadors de l’institut Cavanilles de la Universitat de València estan buscant maneres de combatre aquesta pandèmia amb la utilització d’aquests "virus bons". El projecte ha acostat aquesta metodologia a estudiants d’instituts com el de Campanar, a València, per a mostrar als escolars els beneficis d'aquesta lluita biològica contra els bacteris.
