El Suprem considera l'assassí de Marta Calvo un criminal en sèrie i li aplica la presó permanent revisable

La sala penal del Tribunal Suprem ha imposat la presó permanent revisable a Jorge Ignacio Palma, l'autor de la mort de Marta Calvo, i ha elevat a 140.000 euros la indemnització que ha de pagar als pares en concepte de responsabilitat civil per l'assassinat.

L'alt tribunal també ha confirmat la pena de 137 anys de presó per haver matat abans dos dones (Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas) i intentar-ho amb sis més, entre juny del 2018 i novembre del 2019, durant trobades sexuals amb l'ús de grans dosis de cocaïna.

En una sentència feta pública dilluns, el Suprem estima parcialment el recurs de les acusacions particulars contra la sentència de l'Audiència Provincial de València que, com havia fet el jurat popular, va imposar una pena única per als tres assassinats consumats i no va aplicar la presó permanent revisable (article 140.2 del Codi Penal), el càstig que havien sol·licitat les acusacions per l'assassinat de Calvo, la tercera víctima de Palma.

L'alt tribunal estima que encara que esta mesura de privació de llibertat, la màxima en l'ordenament jurídic, necessita dos condemnes anteriors, este requisit no exigeix que les sentències prèvies siguen fermes, quan es tracta "d'assassins en sèrie". I així considera a Palma, que abans que Marta Calvo va matar a Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas, amb el mateix recurs, la introducció de pedres de cocaïna en els òrgans sexuals sense coneixement de les víctimes, i, per tant, era conscient de les conseqüències de la seua acció.

Una interpretació pionera de la presó permanent

Esta interpretació de la presó permanent és pionera, segona ha destacat a À Punt l'advocat de la mare de Marta, Juan Carlos Navarro. El lletrat ha subratllat que la decisió del Suprem impedirà Palma beneficiar-se de permisos o un canvi a un de grau fins no haver complit la major part de la pena. "Passaran entre 40 i 45 anys fins que puga accedir a beneficis", ha explicat.

Amb satisfacció ha rebut la sentència la mare de Calvo. "Era més que merescut, són molts anys lluitant i al final li hem fet justícia, no hi havia una altra possibilitat que este assassí no veja la llum del dia, com malauradament tampoc podran Marta i la resta víctimes", ha manifestat a À Punt NTC Marisol Burón, que ha recordat que el cadàver de la filla continua desaparegut, perquè Palma ha donat versions contradictòries sobre la localització del cos.

Cal recordar que el condemnat ha reconegut haver esquarterat Calvo per a ocultar el cadàver, després de matar-la al pis de Manuel (Ribera Alta) on l'havia citada. Les altres dos dones, van morir, una a l'hospital i l'altra a un domicili de València. Sis més van salvar la vida després de sobreviure a intents similars d'intoxicació per part del condemnat.

Palma, un "depredador letal" amb "compulsió per matar"

El Suprem emmarca el comportament de Palma en el d'un "depredador letal" amb "compulsió per matar" que tractava les dones com a objectes. Per això també confirma l'agreujant de gènere (article 22.4 del Codi Penal), ja que consideren que el condemnat buscava deliberadament les víctimes, en el sector de la prostitució, per a aprofitar-se de la seua situació de vulnerabilitat.

"La posició de desigualtat que existia entre les víctimes (...) el va posicionar en un àtic de dominació des del qual li va ser més senzill dur a terme els actes delictius (...) No pot posicionar-se el recurrent en una espècie de talaia de superioritat que exerceix sobre la dona que es dedica a l'exercici de la prostitució i dur a terme amb ella qualsevol conducta sexual pel fet d'eixe exercici, perpetrant actes que integren una posició de dominació que evidencien la desigualtat que desitja exercir" es pot llegir en la sentència del Suprem, que té com a ponent el magistrat Vicente Magro".

Una condemna inicial de 159 anys

El tribunal popular de l'Audiència Provincial de València va condemnar Jorge Ignacio Palma a 159 anys i 11 mesos de presó per tres assassinats amb traïdoria consumats i sis en temptativa en concurs amb nou delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals i l'agreujant de discriminació per raó de gènere, a més d'un delicte contra la salut pública. Així mateix, li va imposar indemnitzacions de 640.000 euros a les set víctimes vives i als familiars de les tres mortes.

Posteriorment, el TSJCV va modificar la sentència d'instància, només per a elevar de 70.000 a 90.000 euros la indemnització que en concepte de responsabilitat civil havien de rebre els pares de Marta Calvo, que en reclamaven 150.000.