El Suprem confirma cinc anys de presó per a l'exmarit d'Oltra per abusar d'una menor tutelada

Luis Eduardo Ramírez Icardi va ser condemnat el novembre del 2019 per l'Audiència Provincial de València

Luis Eduardo Ramírez Icardi, segut davant el tribunal durant el juí
Luis Eduardo Ramírez Icardi, segut davant el tribunal durant el juí / Europa Press
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
13 de desembre 2023 - 14:21 Actualitzat: 13 de desembre 2023 - 21:06

La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de cinc anys de presó que es van imposar a Luis Eduardo Ramírez Icardi, l'exmarit de l'exvicepresidenta i exconsellera d'Igualtat del govern valencià amb el Botànic, Mónica Oltra, per abusar sexualment d'una menor tutelada en un centre de València. L'alt tribunal havia d'estudiar hui el recurs presentat per la defensa del condemnat i finalment l'ha desestimat per unanimitat. Fonts jurídiques han avançat aquest dimecres la part dispositiva i el sentit de la decisió; mentre que la sentència, de la qual la magistrada Ana Ferrer serà ponent, es farà pública en uns dies.

L'exmarit d'Oltra va ser condemnat el novembre del 2019 per l'Audiència Provincial de València a la pena de cinc anys de presó per un delicte d'abús sexual continuat amb prevalença a una menor.

Segons arreplegava aquella sentència, la jove estava acollida en un centre de València on ell treballava com a educador. Quan estava en el torn de nit, acudia a l'habitació de l'adolescent en els moments en què estava castigada per mal comportament i li feia massatges al coll perquè poguera adormir-se.

Els fets van ocórrer entre 2016 i 2017, quan la menor tenia entre 14 i 15 anys. Diverses vegades, i pensant que estava adormida, el condemnat li va agafar la mà i es va masturbar amb ella, tal com va donar per provat l'Audiència de València. Durant el juí ell va negar els abusos, però va reconéixer que a vegades estava sol amb la xiqueta.

Durant el judici, la víctima ha declarat davant el jutge que va tardar un temps a denunciar perquè tenia "por", ja que sabia que l'educador "estava amb algú important" i temia que no la cregueren. Preguntada per si coneixia Gobierna-TE, l'associació presidida per l'exdirigent de Vox Cristina Seguí, que exerceix d'acusació popular en el cas, ha dit que a l'entitat no, però a Seguí, sí. Ha afirmat que havia parlat diverses vegades amb ella i que li va prometre un pis i treball a Madrid. "Em va dir que m'ajudaria", ha assenyalat, però ha matisat que no li va demanar res a canvi.

Segona sentència condemnatòria

La defensa d'Icardi va presentar un recurs davant de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra la condemna. El juny del 2020, aquest tribunal va anul·lar-la i va ordenar repetir la vista perquè es prengueren en consideració dos informes elaborats a instàncies de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que posaven en dubte la credibilitat de la jove. Així, es va tornar a celebrar el juí a l'Audiència de València, però únicament amb les noves pericials i algunes testificals. La sentència, emesa en març del 2021, va ser de nou condemnatòria i el TSJCV la va avalar en considerar que era "totalment correcta", tant en la part que es referia a la valoració de la prova com pel que fa a les conseqüències d'índole jurídica que lligava als fets prèviament acceptats com a provats.

Més de dos anys després d'aquesta segona resolució, el Suprem ha ratificat la condemna de cinc anys de presó per a Icardi, a qui considera responsable d'un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys, amb prevalença.

L'advocat de la víctima, satisfet amb la condemna 

El lletrat que representa la jove ha manifestat a la vesprada que se sent satisfet per la ratificació de la condemna, encara que ha insistit que la reacció de l'administració no va ser correcta. Manuel Salazar ha fet aquestes declaracions la seua arribada als jutjats de València, on aquesta vesprada declara la víctima en qualitat de testimoni.

Després de conéixer la decisió, Salazar ha apuntat: "Efectivament, estem satisfets perquè s'ha fet justícia, però la nostra satisfacció hauria sigut molt major si en el seu moment, quan la menor va ser objecte dels abusos, la Conselleria haguera actuat d'una altra forma". A més, ha agregat: "(El Govern valencià) tenia l'obligació de tutelar-la i de vetlar perquè allò no es produïra. En canvi, no ho va fer i va tapar el que va ocórrer, no va evitar que (el condemnat) continuara convivint en el mateix centre de menors amb la víctima".

Preguntat pels últims informes policials aportats a la causa, relatius als correus electrònics entre els col·laboradors més pròxims a l’exvicepresidenta, l’advocat ha insistit que no ha llegit "cap informe que diga que Mónica Oltra no va tindre res a veure", sinó un que indica que "hi ha 40.000 correus esborrats".

La imputació d'Oltra

En paral·lel a aquest procediment, l'Audiència de València va aprofitar la segona sentència contra Icardi per a criticar l'actitud d'Igualtat, departament que hauria d'haver protegit l'adolescent a parer seu, però que, en canvi, va dur a terme una mena d'"instrucció parajudicial" del cas de "naturalesa dubtosa". Al capdavant de la Conselleria en aquell moment estava Oltra, exparella de l'acusat en el moment dels fets.

Per això, en concloure el procés contra l'home, la menor assetjada n'ha iniciat un altre, també per la via judicial, contra la Conselleria d'Igualtat per la suposada omissió del deure de custòdia i protecció, i per a determinar si es va produir un delicte en l'elaboració d'un informe intern —que desacreditava la versió que ella com a víctima va donar a les autoritats judicials— sobre el que havia succeït. En aquesta causa, que condueix el jutjat d'instrucció número 15 de València, està imputada la mateixa Oltra, que va haver de dimitir de tots els càrrecs el juny del 2022, i una quinzena d'alts càrrecs i tècnics d'Igualtat.

En la declaració davant el jutge, Oltra va negar que ordenara obrir aquesta investigació paral·lela a la judicial i va afirmar que es va assabentar dels abusos el 4 d'agost del 2017, quan va rebre una notificació judicial al seu domicili.

A primers d'octubre, l'alçament parcial del secret sobre la causa, va revelar que la Policia no havia trobat evidències de presumptes maniobres per a encobrir els abusos en els 60.000 correus analitzats a l'equip de l'exconsellera. La Policia ha rastrejat en una peça separada els correus electrònics enviats per integrants del gabinet d'Oltra entre tres períodes: des del 20 de febrer del 2017 fins al 23 de març d'enguany, des de finals del 5 de juliol del 2017 fins a l'1 de desembre del 2017 i d'octubre a desembre del 2019, i amb un àmbit material: aquells que contingueren explícita referència als fets denunciats. En l'actualitat, la investigació continua en el jutjat i la causa s'ha prorrogat sis mesos més, fins a abril del 2024.

També et pot interessar

stats