El Suprem descarta com a temps de treball el trasllat des del domicili al primer servei

El Tribunal Suprem ha rebutjat que el temps ocupat pel treballador o treballadora per a desplaçar-se des del seu domicili a la prestació del primer servei o tasca constituïsca temps de treball efectiu i haja de remunerar-se com a tal. En una sentència del passat 27 de novembre, la sala social estima el recurs de l'empresa TK Elevadores contra una decisió de l'Audiència Nacional de gener del 2022, en una demanda de conflicte col·lectiu de CCOO i UGT.

Els sindicats van sol·licitar que es reconeguera el dret dels treballadors al fet que es compute com a temps de treball el període de desplaçament des del seu domicili al primer client i el de tornada a casa des del client, així com a percebre el salari corresponent a este temps de desplaçament.

Encara que l'Audiència Nacional va avalar les pretensions de la demanda, ara el Suprem conclou que el temps de treball es computa de manera que "tant al començament com al final de la jornada el treballador es trobe al seu lloc de treball, la qual cosa exclou que el temps de desplaçament fins al lloc de treball siga temps de treball a l'efecte de la retribució a percebre".

Per a arribar a esta conclusió, la sala es remet a la seua jurisprudència anterior i a la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre el particular. El Suprem enumera una sèrie de situacions en les quals els desplaçaments al centre de treball no computen com a temps de treball efectiu, com l'invertit pels bombers d'un aeroport a traslladar-se de l'edifici de servei fins al parc en el qual es feia el relleu. No obstant això, sí que computa per a un agent forestal responsabilitzat de vigilar una parcel·la, cas en què s'entén com a temps de treball en la mesura en què exigeix la seua presència física.

En este cas, els sindicats reclamaven el salari corresponent al desplaçament des del domicili particular del treballador fins al del primer client, i el de tornada. L'empresa no ha tancat les oficines obertes en diferents províncies, destaquen els magistrats, ni ha adscrit a tots els treballadors a les oficines centrals; no s'ha provat que la plantilla haguera de fer desplaçaments de fins a 100 quilòmetres, i tampoc existeix un terme de comparació respecte d'altres treballadors o treballadores de la mateixa empresa que estiguen percebent la retribució corresponent a estos desplaçaments sense raons objectives.

No hi ha hagut, per tant, un canvi en la prestació de serveis de l'empresa, de manera que anteriorment l'ocupador considerara temps de treball el desplaçament dels treballadors des de la seua respectiva delegació al domicili del primer client, així com l'utilitzat a desplaçar-se des del domicili de l'últim client al domicili del treballador, afig la sentència.