La supressió dels mercats i les classes en línia, els grans entrebancs de les famílies gitanes durant la pandèmia
El col·lectiu reclama la seua visibilització des de les primeres etapes educatives, per a evitar la discriminació futura.
Les dificultats econòmiques per la supressió dels mercats ambulants durant la pandèmia, així com els entrebancs per a la formació en línia dels seus fills han sigut els dos principals esculls que han hagut d’afrontar les famílies gitanes durant la crisi sanitària, com ha exposat Diana Berja, coordinadora del Programa Kumpanya de la Generalitat i treballadora de la Fundació del Secretariat Gitano de la Comunitat Valenciana, en Les notícies del matí.
En el Dia Internacional del Poble Gitano, aquesta comunitat demana, sobretot, visibilització social per a tombar estereotips. Una de les vies per a aconseguir-ho, segons ha expressat Diana Berja, és a través de la formació: “La història del poble gitano ha d’aparéixer en els llibres de text, com apareix Cristòfol Colom o l’holocaust nazi, perquè des de ben menuts, a les escoles, s’adquirisca la sensibilització i es conega la vertadera història de la comunitat”, suggeria.
Així mateix, acabar amb la segregació a les aules, així com visibilitzar la trajectòria de les persones gitanes que tenen una formació universitària són altres de les iniciatives que, des del punt de vista de la coordinadora del Programa Kumpanya de la Generalitat, calen per aerradicar el rebuig social que encara sent el col·lectiu gitano.
Sense alternatives al seu mitjà de vida
“La pandèmia ha sigut més difícil per a les famílies gitanes que per a unes altres, perquè moltes es dediquen als mercats ambulants. Quan els van eliminar, durant els mesos més durs de la pandèmia, es van quedar sense un mitjà per a guanyar-se la vida, i molts no tenien dret a atur o es podien acollir a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO)”, argumentava la representant de la Fundació Secretariat Gitano.
Les dificultats per a seguir les classes en línia dels menors ha sigut un altre dels problemes amb què s’ha topat aquesta comunitat que cada 8 d’abril recorda la seua història. “Moltes famílies no tenen internet a casa, tampoc tenen ordinador, per això ha sigut molt difícil per a ells seguir les classes durant el confinament”, puntualitzava.
D’altra banda, aquest dimecres s’ha constituït el Consell Valencià del Poble Gitano, que integren representants de l’administració autonòmica i del teixit associatiu gitano. Es tracta d’un òrgan “molt important”, segons ha expressat Diana Berja en Les notícies del matí, que treballarà per a promocionar iniciatives en favor de la inclusió i la igualtat del col·lectiu, que és una de les principals lluites que a hores d’ara ocupa la comunitat gitana.
“Exigim la desigualtat i acabar amb la discriminació, que desapareguen els prejudicis cap a la comunitat, que es conega la història del poble gitano, perquè el desconeixement és el que alimenta el rebuig social”, ha explicat en À Punt aquesta professional que treballa per la inclusió del col·lectiu.
