Susana Gisbert, sobre el repunt de la violència de gènere: "Estem en un any especialment greu"

La violència de gènere està protagonitzant un repunt especialment preocupant aquest estiu. Amb la confirmació de l'assassinat d'una dona a Alzira a mans de l'exparella com a crim masclista, són ja tres les víctimes mortals que acumula la Comunitat Valenciana en el que portem de 2023 i 40 a tot Espanya. Però la meitat s'han concentrat en els mesos de juny (4), juliol (8) i agost (8). La fiscal de Violència de Gènere de València, Susana Gisbert, ha fet balanç d'aquestes xifres aborronadores aquest divendres en Les notícies del matí, i ha assegurat que l'augment de casos va més enllà dels mesos estivals. "Estem en un any especialment greu", ha afirmat, referint-se a la violència de gènere.

Gisbert ha recordat en els micròfons d'À Punt els factors que hi ha darrere del repunt de la violència masclista en períodes vacacionals com ara Nadal, però sobretot l'estiu. Més temps de convivència entre víctimes i agressors, problemes de custòdia de fills i filles o ruptures de parelles són alguns elements de risc que poden ser un detonant i aguditzar agressions masclistes, ha detallat. No obstant això, la fiscal s'ha mostrat preocupada per un altre factor que pot explicar l'augment recent de la violència contra les dones: el negacionisme públic copa els discursos d'algunes formacions polítiques, com és el cas de Vox. “L'arribada a les institucions de partits que neguen la violència de gènere i que fan que les mesures contra aquesta no siguen les mateixes també és un factor important a tindre en compte”, ha alertat.

L'arribada a les institucions de partits que neguen la violència de gènere és un factor important en el repunt de casos

L'experta ha reclamat més mitjans humans i materials per a incidir en la prevenció i l'educació, les “vacunes” a parer seu contra la violència de gènere. I ha explicat que el fet que moltes víctimes no denuncien dificulta molt la tasca de la justícia per a perseguir i condemnar els agressors, perquè la majoria dels delictes es cometen en la intimitat i sovint sense deixar indicis probatoris. “Si no tenim proves, l'única és el testimoni de la víctima”, ha subratllat Gisbert.

Sobre aquest punt, la fiscal ha remarcat que no només la por és el motiu pel qual moltes víctimes no denuncien. La dependència psicològica, l'econòmica i fins i tot la ignorància són altres factors que també hi intervenen. “Hi ha dones que no coneixen les ferramentes que tenen a la disposició per a tirar avant”, ha posat d'exemple Gisbert, que ha remarcat la importància de les Oficines d'Atenció a Víctimes del Delicte pel paper que té d'assessorament, acompanyament i ajuda.

La conducta de Rubiales “encaixa” en agressió sexual

Durant l'entrevista Susana Gisbert s'ha referit també a la polèmica pel comportament del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, que ha sigut suspés temporalment per la FIFA pel bes a la jugadora Jenni Hermoso en el Mundial d'Austràlia després que la selecció espanyola es proclamara guanyadora. Ací ha sigut molt contundent: “Hi ha fets prou greus perquè es considere delicte d'agressió sexual”, ha opinat. L'exposició pública dels fets, que van presenciar milions de persones a través de les televisions i a l'estadi mateix, evita en aquest cas la falta de proves que caracteritzen la majoria dels delictes contra la intimitat sexual: “Ací tenim un vídeo que ha vist tot el món i això ens estalvia el problema probatori”, ha sostingut la fiscal, que ha recordat que la justícia només pot obrir un procediment penal per agressió sexual si l'afectada denuncia els fets, perquè és major d'edat.

Hi ha fets prou greus en la conducta de Rubiales perquè es considere delicte d'agressió sexual

De moment, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert diligències d'investigació prèvies sobre el bes de Rubiales a Hermoso i li ha preguntat a la xica si vol emprendre accions legals. Gisbert ha deixat clar que sempre s'ha de respectar la voluntat de la víctima, però ha advertit del “missatge perillós” que pot donar el fet que la futbolista decidisca no denunciar: “Si una dona amb recursos econòmics i suport social no tira avant, pot ser que altres dones pensen que no tenen cap possibilitat”. A parer seu, hauria d'obrir-se un debat sobre el reconeixement de la llibertat social com a “bé jurídic important” perquè necessite persecució pública (d'ofici), igual que passa amb delictes contra la propietat com ara els robatoris. I sobretot, la fiscal ha emfatitzat la importància de deixar de posar el focus en les víctimes: “Hem d'aconseguir que les lleis, els tribunals i totes les persones que intervenen en el procés faciliten que no siga un calvari, una exposició contínua per a elles”, ha sostingut.