El tabac ha triplicat, en vint anys, la incidència del càncer de pulmó en dones
La mortalitat femenina s'ha incrementat un 20% mentre baixava un 10% en homes
La coexistència amb el càncer de pulmó s'ha normalitzat, fins al punt que de vegades semblaria que se li ha perdut respecte. La relaxació xoca amb l'estadística: encara hui, amb els avanços en els tractaments, el 80% de les persones diagnosticades en fase avançada no superen el tractament.
Les campanyes de sensibilització contra el tabac, l'agent responsable de la gran majoria de casos, han tingut més efecte en els homes que en les dones. Només així es pot explicar que en elles la incidència del càncer de pulmó s'haja multiplicat per tres des de 2001, en poc més de vint anys. Des d'aleshores els diagnòstics no han parat de créixer: ha passat de ser el quart al tercer tumor en incidència i s'ha incrementat un 20% la mortalitat en dones. Tot mentre baixava un 10% en homes, tradicionalment i encara hui, els consumidors majoritaris de tabac.
Mentre que el 23,3% dels homes fuma regularment, en les dones el percentatge és del 16,4%, però el consum continua a l'alça: ha augmentat un 13% en els últims anys. En el dia mundial contra el càncer, investigadors i associacions demanen polítiques més restrictives d'accés al tabac i campanyes específiques per a sensibilitzar les dones i els menors, ja que l'edat d'accés està estancada en els 12,9 anys i als díhuit ja fuma el 44% dels joves.
Vicen Sarrión va ser una d'eixes adolescents que va començar a fumar massa prompte. Està viva de miracle. Durant vint anys ha sigut una "gran fumadora", que va arribar a consumir dos paquets al dia. Fa dotze anys li localitzaren un tumor de setze centímetres. El diagnòstic: càncer de pulmó en fase avançada, un estadi del qual només ixen amb vida dos de cada deu.
De "brutal" qualifica l'última dècada, en què ha lluitat a tota ultrança contra el tumor, després de sotmetre's a una radioteràpia i quimioteràpia molt agressives a l'Hospital General de València per a frenar-ne l'avanç. El seu missatge, recurrent, continua sent de plena actualitat: "que la gent deixe de fumar". Així de simple.
És un càncer molt mal vist. Molta gent creu que és per culpa teua. La primera pregunta és sempre: "tu fumaves?" Doncs sí. I no s'ha de fer
Demana també que es parle, que es visibilitze, per a evitar nous casos com el seu. "És un càncer molt mal vist. Molta gent creu que és per culpa teua. A molts els fa por parlar-ne. La primera pregunta és sempre: 'tu fumaves?' Doncs sí, fumava. I no s'ha de fer."
Contra l'estigma social i la culpabilització injusta que persegueix les víctimes d'anys de campanyes publicitàries i referències positives del tabac en el cine i la televisió, protesta hui l'Associació Espanyola d'Afectats i afectades pel Càncer de Pulmó (AEACP). Però la reivindicació principal és una altra: més investigació i més equitat en l'accés a les tècniques més avançades en la investigació perquè entren per igual en la cartera de serveis del sistema nacional de salut.
"Hi ha un desequilibri molt clar. No és el mateix que et tracten en una autonomia o una altra i molts tractaments depenen també de l'hospital. Volem que el diagnòstic molecular arribe a tots els territoris, almenys des de l'hospital de referència", explica a À Punt Bernard Gaspar, el portaveu valencià de l'associació.
Volem que el diagnòstic molecular arribe a tots els territoris, almenys des de l'hospital de referència. Hi ha un desequilibri molt gran
L'Hospital La Fe de València és un dels centres espanyols que ofereix el diagnòstic molecular, que permet un tractament personalitzat i de precisió, a mida de les característiques de la persona i del tumor. És a dir, més eficaç i menys agressiu. "Si la químio és com obrir la porta d'una patada, aquest tractament és com tindre la clau que obri la porta", ens aclareix de manera molt gràfica Óscar Juan Vidal, un dels oncòlegs del centre hospitalari.
Des de fa dos anys, La Fe també fa la seqüenciació completa de les mutacions del tumor en cada pacient, una tècnica que permet planificar de manera més eficaç el tractament i identificar millor el nom i cognom de l'alteració cel·lular que cal combatre. Entre un 15 i un 20% de les mutacions identificades amb aquesta tècnica tenen un tractament específic. I en un altre 20% La Fe pot oferir un assaig, que sol avançar-se cinc anys a l'aprovació formal del tractament. "Hi ha molts malalts vius gràcies a haver ingressat en un assaig clínic", assegura l'oncòleg.
Ja podem oferir tractament específic per al 20% de les mutacions i assajos clínics en l'altre 20% de casos
Gràcies a aquests tractaments i altres innovacions, el percentatge de supervivència s'ha multiplicat per quatre en els últims anys. Un motiu més per a insistir en la necessitat de més recursos i més inversió per a la investigació. No obstant això, el doctor confirma l'arribada de casos més greus des de la pandèmia, per la falta de proves diagnòstiques i el menor accés a especialistes durant les quarantenes. Óscar Juan Vidal insta a no esperar i a posar en coneixement del metge qualsevol sospita.
Tal volta, en futur no massa llunyà, serà el metge el que ens avise, fins i tot abans que el tumor aparega, gràcies a la intel·ligència artificial. Hospitals com La Fe ja treballen en un programa d'aquest tipus, per a elaborar un model matemàtic predictiu, per hàbits de consum i consultes al metge, que anticipe el risc de càncer de pulmó en pacients sans. Mentrestant, la recomanació principal, continua sent la mateixa que fa cinquanta anys: deixar de fumar o no començar a fer-ho.
