El terrible impacte ecològic de l’incendi de la Vall d’Ebo
És un paratge per a rutes senderistes, escalada i ràpel, però també un pulmó viu que s'apaga a gran velocitat
L'avanç del foc a la Vall d'Ebo consumeix el patrimoni ecològic d'unes muntanyes d'altíssim valor mediambiental. És un paratge per a rutes senderistes, escalada i ràpel, però també un pulmó viu que s'apaga a gran velocitat.
Allò que acoloria una de les valls interiors més verges de la Comunitat Valenciana era un incatalogable patrimoni de biodiversitat. La bomba d'oxigen natural estava constituïda per unes muntanyes amb endemismes marcats. Orquídies menudes, com la ferradura valenciana, no poden ara fugir del seu hàbitat.
“Si no fem un seguiment i una tasca de repoblació important, serà molt difícil que la muntanya torne a ser el que era” assegura Jordi Ribot, de l’associació Pego Viu.
La carbonització consumeix la vida de la flora i fauna a la Vall d'Ebo, a la de Laguar o a la de Gallinera. També els cirerers que en temporada alta florien entre els bancals de secà són hui història, d'un passat on l'infern era el nom d'un barranc i no la boca d'una terra cremada.
